C.M. GR-33

C.M. GR-33

jueves, 5 de junio de 2014

MARATÓ I MITJA By Vicent Peris

La crònica de la meua última participació a la MiM 2010 tenia com a títol "Aquesta era la meua MiM". I la d'enguany ben bé es podria titolar totalment al contrari, ja que ni aquesta era la meua MiM, ni aquesta és la meua temporada. Massa contratemps he tingut enguany, que han anat posant traves al plantejament de la temporada. Però bé, tinc massa afició i m'agrada tant la muntanya, que això és prou motivació per a continuar disfrutant de tot açò.
 
Les coses ja es van complicar en el plànol personal i laboral al juliol de l'any passat. Colps que et pega la vida, han fet que em quede sol al front de l'empresa familiar que tinc, lo qual ha canviat prou la meua vida, ja que açò ha requerit d'un periode d'adaptació a la nova situació i molts més maldecaps. Després al mes de novembre una lessió em va tindre 4 setmanes sense poder córrer. I al mes de febrer per a rematar, em va tocar alçar el peu, ja que una analítica que em vaig fer, deia que estava més que passadet de voltes. ¡¡ Eu, pareix que tot siguen excuses de malpagador, jajajaja !! Però bé, poc a poc en sortirem d'esta.
  
A principi de temporada, la MiM estava plantejada com a objectiu principal. I em feia especial il.lusió tornar a baixar la barrera de les 6 hores. Ja ho vaig fer al 2010 i m'agradaria tornar a conseguir-lo una vegada més. ¡¡ I qué dir d'aquesta barrera !! Moltes converses porte sentides al voltant de la mateixa i al final el comentari final sempre és el mateix. Cada any surten de Castelló disposats a trencar eixa barrera 20 ó 25 persones i al final, només 4 ó 5 ho aconsegiexen. I és que per a estar ahí, hi ha que córrer i molt des de la mateixa eixida i té que eixir tot rodat.
Malgrat tots els contratemps que he anomenat, i conscient de que enguany tenia que arriscar prou per aconseguir-lo, vaig eixir de les pistes de la UJI mentalitzat per anar marcant parcials per a 5h55'. Açò es va anar complint fins a La Bassa, malgrat que les sensacions no eren les que jo esperava. A Les Useres vaig arribar amb 4' de retard, amb lo que les meues expectatives, quasi que s'havien esfumat, ja que a partir d'ací no podia fallar i amb les sensacions que tenia, això ho veia complicat. De Les Useres a Torrocelles vaig tornar a perdre 3' sobre els meus temps. Ara sí que ja era pràcticament impossible. Però bé, calia continuar i intentar acabar lo millor possible, ja que ens jugàvem la classificació per equips i perquè Jordi, el meu fill, m'esperava en Xodos i Sant Joan per a entrar corrent amb mi a meta.

De Torrocelles a Xodos se me va fer, llarg no, llarguíssim. Uffff, portava un bon pajaron i no pujava ni a espentes, jejeje. Però va ser aplegar a Xodos, vore a Mireia i Jordi, refrescar-me a la font abans de començar el Marinet i les sensacions van canviar. El Marinet me'l vaig agafar amb paciència, però a un bon ritme. Però del Pla de La Creu fins a meta, el ritme va ser boníssim. De Xodos a meta, de no ser per els 2' que vaig perdre refrescant-me a la font, haguera pujat amb el parcial que m'havia marcat inicialment. ¿Com podia ser que després de perdre quasi 15' en l'anterior parcial, ara fora capaç de tornar a "volar"?
Ací també va influir que el meu amic Juanito em va saber motivar molt, moltíssim. De Xodos a meta va ser capaç de despertar en mi l'esperit guerrer que hi ha que tindre competint i em va fer sentir coses que feia molt de temps que no sentia en carrera. He entrenat moltes hores amb ell i sé que és un mestre per a saber traure recursos quan el cap no vol patir més. La "auela és auela", jejejeje.

Al final, el 12 de la general. Carrera de més a menys i al final una altra vegada a més. Passant per el control de La Pedra el 25 i remontant 13 posicions fins a meta, a pesar d'haver fet una carrera fluixota.
Bé, i encara que el resultat personal no va ser el que volia, estic molt content per haver contribuit a guanyar amb l'equip la classificació per clubs. Amunt el GR-33 !!!!!!!!!


Foto: Jordi Saragossa, Javier Vilar, Tresdetrail

No hay comentarios:

Publicar un comentario