MIM By Antonio Machordom

Puntual a l’hora de l’eixida, relaxat, sense pressió, però cada segon que passa més emocionat contagiat per l’amosfera tan especial que se crea al voltant de la MIM. Era la meua 3ª participació, però calculava que no podia fer una gran marca perquè els mesos passats han sigut complicats per a poder entrenar i no estava al 100%.

L’estòmac no me va permitir arrancar bé, vaig haver de parar-me dos vegades abans del km20, però a partir d’ací el cos ja ha entrat en calor i comença la meua cursa realment. Quan travessem la rambla recorde sensacions de l’any anterior i sé que vaig millor, però fins que isca d’Useres res serà significatiu. A partir d’aquest punt la carrera fica a cadascú al seu lloc. La meua estrategia està clara, de menys a més!

En aquest moment arriba la sorpresa: Jessica i les peques m’estan esperant a la plaça d’Useres! No m’ho esperava, això me dona un extra de força i motivació que me fa arrancar amb gran decissió cap al següent control. No me les lleve del cap en ningún moment i somnie en poder entrar amb elles en meta, vamos!!

Pel camí a St. Miquel de Torrocelles me trobe amb companys i amics que no me poden seguir, volia dir que el ritme era bo, no me passa ni un sol corredor. Aquest avituallament és generós, però jo seguisc en meu protocol en quant a l’alimentació i en poc de temps estic en marxa enfilant cap a Xodos, sé que és el parcial més dur i he de medir les forces. Camine i còrrec quan es pot, la pista, la Lloma i cap amunt, ja estic al control bevent aigua fresca per primera vegada en tota la cursa. Me llance cap avall sabent que cada vegada queda menys i el temps no és roïn. Aquest terreny me va bé per a còrrer ràpid, seguisc alcançant corredors i això motiva.

Estic a punt de començar l’últim parcial, tinc al cap el que queda i sé com afrontar-ho: caminar tot el Marinet i correr tota la Banyadera, després quedaran 3 kilòmetres de baixada per a disfrutar. Ho puc cumplir per sort i quan mire el rellotge em sorprenc d’haver pogut aguantat el ritme. Ara ja sols pense en poder entrar en meta amb les peques al braç i compartir el triomf amb Jessica, ho hem aconseguit!