ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC (UTMB) by PACO SAEZ

Quan li vam demanar a Paco, que ens diguera unes paraules per a posar al blog, i contar a tothom les sensacions que va tindre i com va viure el UTMB, sabíem que ens contaria amb cada detall com va ser finisher de la UTMB i amb una increible 28ª posició!! ENHORABONA PACO!!!!

UTMB by Paco Sez

"Anem cap a la sortida per a agafar un lloc Victor i jo, acompanyats pel nostre company Alberto Recatalá, quan un xic de l'organització ens crida i ens diu que som "elite", com?? Si, si!! ens diu que som "elite" i que tenim que accedir a la sortida per davant, amb els cracks mundials. 

Quin subidon ens pega, cap allà que anem a vore cóm és aixo. Tots fets uns figurins i amb els millors corredors a primera fila i nosaltres per allí, mareee!! 

Comença la música, tots preparats, els nervis a flor de pell, ens desitgem molta sort, compte enrrere i a correr!! Em vaig deixar portar per l'emoció i vaig viure un dels millors moments com a corredor, eixir en cap de cursa (10 primers) fins eixir de Chamonix amb milers de persones animant, bufff!! BRUTAL!!!

Victor em crida i em diu que a on collons vaig, em gire, pare, ens agrupem tots i li conte lo que he viscut. Començem a agafar el nostre ritme i anem fent poc a poc, la primera pujada i baixada és per a deixar els nervis fora i centrar-se un poc. 

Així passem per Saint Gervais (km21) i les sensacions no són bones, estic pagant l'eixida a saco, al pas per Les Contamines (km31) encara no vaig còmode però algo comença a canviar quant enfilem la pujada a la Croix de Bonhome (2443m) li dic a Victor que em trobe millor i marque jo el ritme de pujada i ell que faça la baixada, també porta un frontal més potent i aixó ens ajuda.

Seguim fent la mateixa marxa a la pujada al Col de la Seigne (2516m) i ens va bé, anem junts, i les sensacions son bones, ja comencem a pensar en Courmayer (km 77), però abans una baixada de les que et deixen les cames calentetes i justet a l'entrada al poble a un tram d'asfalt em pegue una morrà sense conseqüències.

Avituallament fort a Courmayer, canvi de samarreta, carreguem coses de la bossa que ens ha portat l'organització i a buscar el refu. Bertone (km82) i 2000m d'alçada, bona pujada hi ha i el vent també és bo. No ens parem molt i anem cap al següent refu. el Bonatti (km89) i 2000m també. Arribant allí comence a tindre els primers problemes amb l'alimentació, sols em passa el líquid i aixó em fa baixar un poc el ritme per a vore si em recupere un poc i puc menjar. És en aquest punt on li dic a Victor que tire que ell va bé i ja sap cóm te que anar, jo tinc que baixar més el ritme i esperar a l'avituallament d'Arnuva (km94) per a menjar un poc de sopa i vore què passa.

Ja és de dia i les vistes són espectaculars, llàstima que les sensacions no acompanyen perquè la pujada al gran Col Ferret és una passada. Corone a 2537m d'alçada, i per davant una de les baixades més llargues que he fet en la vida, més de 20km seguits cara avall. Em deixen les cames en un punt que no se si aguantaré lo que em queda. Pareix que els problemes d'alimentació han desaparegut perquè torne a menjar sòlid, però les cames estan tocaetes.

De camí a Champex-Lac (km122) pense en lo que em queda i en les hores que porte damunt, començe a calcular i si vull complir amb l'objectiu de baixar de 26h tindre que apretar mitja rosqueta si puc.

Arribe a l'avituallament i allí ens juntem, Sebikas, Juanjo Larrotcha, Toni Calderon, Victor i jo, ens saludem i ens donem ànims. Jo sóc l'últim en arribar i el primer en eixir. Faig un avituallament "made in Santi Esteller" o siga, rapidíssim i amb els ànims de tota l'expedició Castellonera em posse en marxa direcció Bovine (km132). 

Una pujada fins a quasi 2000m., al poc de començar m'agafa Victor i tornen a anar junts després de molts quilòmetres en solitari. Ell em diu que no va bé, li fa mal el genoll i també l'estòmac. Comença a voler apretar-li, jo li dic que no pense en que va fotut i anem fent, agafem aigua d'un refu i començem a baixar, ara baixe jo davant, Victor es queda massa promte i aixo no m'agrada. 

Vaig fent la baixada guardant les poques cames que em queden, el desnivell es tant fort que costa baixar sense desgastar.

Avituallament de Trient (km136) allí estan els companys que em diuen que vaig molt bé, no estaven dins del meu "pellejo", que em queden dos pujades i dos baixades i ja ho tinc, jeje!!

Avitualle bé, menjant un poc i carregant líquid per a la següent pujada, torne a pujar fins als 2000 metres al control de Catogne (km 144) i allí em diuen que 5 més per a Vallorcine i 24 a meta, faig calcul rapid i a saco cap a baix. 

Vallorcine, últim avituallament consistent, arribe un poc tocat però sé que tinc que fer l'ultima pujada a muerte a la Tete aux Vents (km157) i 2130 metres d'alçada si vullc tindre opcions de baixar de 26 hores.

Havia xarrat amb a Santi Esteller i Lucas Boix, que si arrivaba be a coronar la Tete aux Vents, d'allí a la Fleggere podia anar ràpid i fer una baixada final bona en 1hora estaba a meta.

Pues vaig recordar tot això i com si haguera acabat d'eixir em vaig arrear un parcial fins la Fleggere d'infart i un de la Fleggere a meta, de morir-se, 44 minuts.

A falta d'un quilòmetre ja sabia que ho tenia però no em vaig relaxar. Tenia ganes d'apretar i així ho vaig fer, entrada a Chamonix triomfal amb molta gent pels carrers animant i amb tot l'equip i la gent de Castelló animant.

Van ser 25h 40minuts lo que em va costar fer realitat un somni.

Ara puc dir que soc FINISHER UTMB, i en la 28e posició absoluta.

Moltes gràcies a tots els que sempre han estat ajudant-me, al meu equip C.M. GR33-tottrail i a tots, que segur que em deixaré a algú, jeje!!

Felicitar al meu company Victor que també va aconseguir el FINISHER UTMB. Victor, durrr!!