En dia gelat i amb molt de vent vam afrontar la cursa del
meu poble, 16,5 km i 500+.
Cursa rápida, molt
rápida per a mi, en poc desnivell, en continus puja i baixa de no mes de 5´ i un tram de quasi tres km plans per a tirar de
sabatilla.
La vaig afrontar
amb ganes i il.lusiò, ja que entre unes coses i altres, no l´havia feta mai i
com que corria a casa, volia fer-ho bé.
Només començar, la primer anècdota, que em va pegar per
riure. Al km 2, on s´acabe la ctra i comence la senda, Fernando Ruiz va estirar el grup i la van enfilar 7-8
davant meu, s´enganye, pille un altra que faldeje enves de tirar cap amunt, tots darrere d´ell i me quede jo sol al cap
de la cursa uns 200m. Van ser 30" de glòria fins que me va atropellar,
pasant-me com un llamp... jeje ... quins 30"...encara em ric ara.
D´ahí a meta no hi
ha massa història. Vaig fer tota la cursa pensant en la meva guerra que era
intentar guanyar la categoria de veterà, cosa que si no perdia massa terreny als plans, podria intentar-ho
en l´última i única baixada tècnica que hi ha.
Al final així va ser, retallant 30" - 40" al
corredor veterà que anava davant meu, emparellant-me en ell, aguantant 2 km a un
ritme impossible per a mi, i fent un sprint
final (a 3´ pelat... 500m per tot el carrer Raval del poble cap a
meta... pareixia que
l´havien allargat...jejeje ) que em va valer per a guanyar la
cursa en la meva categoria.
Per a mi ha segut una cursa especial ja que estava tota la
meva gent esperant a meta, en especial ma mare, que no m´havia vist mai correr,
aplaudint com una loca al vore que era el primer del poble en arribar a meta (ja que això de veterans no ho entén...jejeje...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario