C.M. GR-33

C.M. GR-33

lunes, 31 de diciembre de 2012

FELIÇ ANY NOU 2013


ara si que si, s'acaba la temporada 2012........

aprofitem per a donar les gracies i desitjar tot lo millor, per als companys que ens deixen aquesta temporada. Que els èxits vos acompanyen allà on esteu!! i que gaudiu de la muntanya!!

A mes, donar la benvinguda als nous membres del C.M.GR-33 : ALBERT, CARLOS, FERNANDO, JUAN ANTONIO, LUCAS, PACO, MIRIAM, RAFA, RUBEN, ROBERTO, PILAR I SONIA

A tota la família d'aquest petit mon que es el trail running, clubs, aficionats, corredors, organitzadors, federacions, als nostres patrocinadors, a les nostres families que ens aguanten:

FELIÇ ANY NOU 2013!!!


Salut i Muntanya per a tots!!!!!

miércoles, 26 de diciembre de 2012

SAN SILVESTRE DE CHESTE

El pasado sabado la localidad Valenciana de Cheste celebraba su popular San Silvestre,
en esta ocasion se trata de una prueba integramente por asfalto, practicamente llana
exceptuando un par de calles con ligera subida,  pero con mucho giro y callejeo que
cortan bastante el ritmo de esta corta prueba de apenas 5 km.

En esta ocasion fue Miguel Angel Duplas el que la disputo para de esta manera seguir
sumando ritmo de competicion en su puesta a tono.

El ganador de la prueba fue el atleta del Ribapeu Jorge March Soriano, consiguiendo
Miguel Angel una 5ª plaza en un final ajustado en el que a los 5 primeros apenas les
separaron unos 30 segundos.





SAN SILVESTRE SOT DE FERRER

Dando pistoletazo de salida a la gran cantidad de San Silvestres Navideñas que se
nos vienen encima, este domingo empezo con la de Sot de Ferrer, carrera de montaña
no muy complicada al realizarse mucho de su recorrido por pista y senderos no muy
tecnicos.

Nuestro club estuvo presente de la mano de Miguel Martinez Gregorio, y obtuvo una
meritoria sexta plaza que viendo el nivel de los 10 primeros clasificados no esta nada
mal.
Los ganadores fueros los corredores magrebies Youssef Benazzouz en masculino y
Bouchara Marzouki en femenino ambos del Musical Center.

Con esta carrera ademas comienza el Circuito Terrasfalt 2013 organizado por 42ypico.







Aqui encontrareis las clasificaciones completas :

http://www.42ypico.es/anuncios/2012SotdeFerrer/IISanSilvestre.html

lunes, 24 de diciembre de 2012

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU


i s'acaba l'any...tanque'm la temporada...

Volem aprofitar per agrair a TOTTRAIL, PROVEFE, XIRINGUITO EL XATO, INSTITUT PROVINCIAL D'ESPORTS DE CASTELLÓ, pel recolzament i més que tot, per la confiança que han ficat amb nosaltres.

Volem aprofitar per agrair a tota la gent que ens ha seguit, a tota la gent que ens ha felicitat, que s'ha alegrat de les victòries tant com si foren d'ells, que ens ha animat quan les coses anaven tortes. A tots els seguidors del blog, del facebook...

Volem aprofitar per agrair a tota la gent que ens ha fet disfrutar de les muntanyes amb les seves curses. Organitzadors, clubs, aficionats, corredors, tota la família que formen les carreres per muntanya, i que fan que diumenge rere diumenge, puguem fer el que tant ens agrada....

Volem aprofitar per agrair a tots els membres del club, per volcar-se com ho han fet amb l'equip, un any dur, dífícil, més complicat del que ens haguera agradat, però que gràcies a ser com són, tot açò vam aconseguir que es quedara en un segon lloc. Gràcies sobre tot, per seguir al peu de la lletra la filosofia del club, disfrutar del que fem, disfrutar de la muntanya i intentar fer les coses amb la major humiltat possible.

Seguirem al 2013, és difícil aconseguir els resultats d'aquesta primera temporada, però sabem, que encara es pot disfrutar més de les muntanyes, aquest és l'objectiu per al 2013.

El C.M.GR33 volem desitjar-vos a tots unes bones festes. Esperem que gaudiu de les vostres famílies, dels vostres amics i com no, de les nostres muntanyes.

Bon Nadal a tothom i Feliç Any Nou!!

salut i muntanya!!


viernes, 21 de diciembre de 2012

Asfalt, 3a part, 10 K ALMASSORA By ARV


Per a fer el 10 mil, vaig a negociar amb Lola. Necessitava una escapada, sentir-me lliure. Estava cansat, tal volta de tota la temporada, i plantejant-me si plegar veles i deixar-ho tot.

Lola em va donar permís. Un dia, un dia de llibertat. Ho tenia clar, i per sort, vaig veure al capo del Penyagolosa, el tio Peris.

JO: Vicent, fem un penyagolosa el diumenge?
V.P.: això està fet!!! i per la canal, que encara no t'he portat per allí
JO: Tope gama.

La idea era allargar dues setmanes més l'entrenament, però el cap de setmana, tenia via lliure. i no anàvem a forçar més la màquina, que estava prou tocada.

Allà que ens anem, el tio Diego, Vicent Peris i jo, a fer el que ens agrada, ens motiva, ens fa sentir be. skyrunning pur, córrer aprop del cel.

Unes foticos per a que vos entre un poc d'enveja....

aon està l'asfalt? El veus? et fa falta?


les cadenes!!!!! uaooo



Vicent Peris, "l'amo" del Parc del penyagolosa



Pensant en que fer....Deixar de correr??
d'ahi dalt tot  es veu mes clar.


Ja havia gaudit d'un gran dia, el que necessitava, i havia pres una decisió. Deixar de córrer? Mai... Tinc uns grans companys, un gran club i per sort, molts llocs per descobrir....aixo si, a la muntanya tio.


10K ALMASSORA

Bé, si vaig arribar a fer este 10k, va ser per vore com estava de motivat i il·lusionat el meu amic Diego, perquè jo, arribava molt "tocat" a ell. 

La idea era molt xula, semblava mes una utopia que res, però estava content, i amb ganes. A mes, creia que ho podíem fer. Anàvem a eixir a fer 37' (cagatelorito)

Vaig calfar molt be, amb temps, i en aquest cas, no vaig fer pipí (be, si que vaig fer una vegada) però la dels 10' abans, va ser popó. Estava més nerviós del que es normal amb mi. Pressió?, no se, però dins de mi anava accelerat.

Eixim prou ràpid...però vaig be, molt be diria jo. Amb una planta de keniata total, tallant el vent, simplement, anava impressionant, a un ritme descomunal....

primer 5 mil: 3'27''-3'29''-3'34''-3'34''3'39''. jo anava content, no patia, i cada vegada que pitava el garmin, el mirava i flipava en colors...També es veritat que una veueta dins del meu cap, va començar a riures, i a dir-me "es prepara una petada multicolor, una mascleta de llum i color"...jo no entenia que volia dir. La maquinaria anava a tope, cap, ment, músculs, tots a una, i com sempre, Diego vinga parlar, animant-me, a mi i a tots els del costat.

Pareix la final de 1.500 de les olimpiades del 92

arribem a uns dels millors moments de la prova. Avituallament, agafe una botella, la buide un poc i veig algo que no es normal. Els dos fils de la sabatilla no estan nugats amb un perfecte llaç de doble nuc. Me faig una auto pregunta:

JO: No m'he nugat la sabatilla
El meu cap: juju
JO: Osti que faig??
El meu cap: Tira meló, tira.

Li dic la noticia a Diego, em diu si parem, li dic que si, però en meta. A fer la ma, cavall i picador.

el meu cos comença a experimentar símptomes prou estranys....

segon 5 mil: 3'44''-3'39''-3'50''-3'56''-3'48'' i els ultims 183 metres que em marquen en el garmin a 3'18''.

Algo comença a fallar en el meu cos. No m'agrada però son uns símptomes tal com els que vos contaré a continuació.

1.- comença a no agradar-me el estar allí.

2.- comence a no creure amb mi. Busque motivació.


3.- Les cames s'estan engarrotant. Tire de cap. Busque mes motivació


4.- ara si, el cap no funciona, està en vaga, per les retallades.

5.- Tire de Cor. Funciona, passen 5' i ja no funciona...Busque en el mes fondo de mi...


6.- però si no soc creient. Tira Diego, a mi no me queda res d'aon tirar. Diego es caga amb mi. i jo intente no morir.

Diego em diu que disfrute, queden 3 kilòmetres i senc una veu dèbil, que em diu, "va que ja està" "disfruta" "disfruta", "va ara no pares" . Vull matar-lo, no porte pistola, però vull matar-lo. Disfruta??? de que de vore com morc?? de vore com arribe caminant?? estamos locos??

Però em fa pensar, i pense que té raó, pense en tot el que he patit, entrenant, matant-me fent series, canvis, histories d'asfaltero. I em ve al cap com de contenta estava Lola desprès de la mitja d'Algemessi.
I sobretot, vaig pensar en les voltes que havia vist als meus companys de club, uns cracks tots ells, patint per aconseguir un resultat satisfactori. Estava clar, no ho regalen que deia aquell. Qui vol algo, té que lluitar, té que treballar, jo ho havia fet. Tenia que morir ahi !!

a la fi....37'21 MMP, i baixant 23'' el temps de Valencia de feia un mes.



Cride a Lola , em diu que soc un crack. Estic content, perque la gent que em rodeja està contenta en el que ha fet.

Ací es tanca la meva etapa asfaltera. Les meves marques??? si, evidentment gracies principalment a Lola Peñarrocha, per aconseguir el que ha fet amb mi, i com no, a Diego, perquè m'ha fet traure en una cursa el que jo no soc capaç de fer. Crec que els dos creiem més que jo amb les meves possibilitats.


mira como me he quedao!


ara........TORNEM A LA MUNTANYA!! IEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEA!!

CLASSIFICACIONS


Asfalt, Part 2a. La Mitja. by ARV


Bé, el dia es arribat. Quede amb Diego, ell passarà a per mi, i desprès amb el meu cotxe, anirem a Algemesi. Em fa la pregunta màgica:

Diego: Saps anar a Algemesi?
Jo: No. Però ho tinc tot apuntat en un paper.
Diego: Agafe el Tom Tom pues. (que confiança tu!!)


Movem, ara ja no tenim perduda (llegiu-lo amb tó irònic...no confiem en mi, ni que m'haguera perdut mes vegades!!)

Parlem de com estic i que vull fer, la resposta es fàcil, m'alçat pitjor que mai, però així i tot, estic mes convençut que mai també del que vull fer. Diego, eixirem a 3'50''-3'55, a vore si puc fer 1h23'' allà explote el mon. Diego està mes content i il·lusionat que jo, i aixo m'agrada. Al final, acabe per creurem que puc fer-ho.

Arribem a Algemessi, gracies a l'amable guia del navegador de Diego. Hem estat apunt de perdre-mos, però gracies a la meva habilitat, no ho hem fet. Diego vist que ja es impossible que ens passe res, ja que hi ha un cartell que indica "Benvinguts a Algemessi", decidisc apagar l'aparato.

Diego: Saps on esta l'eixida.
jo: Juju....que creus que soc D'ací.
Diego: Va tira per ahi pues, 
jo: Este cotxe segur que es de corredors, seguim-lo.

dos voltes al poble desprès, parem una caravana de 3 cotxes a preguntar a un veí. Ens havíem perdut...una vegada més.

Trobem l'eixida. Anem a pel dorsal i ens canviem. Diego comença a dir-me que me fique mes roba per a calfar, que em gelaré. Te raó, esta en tot, jo soc poc detalliste en este aspecte.

Ens fiquem a calfar...als 2' em faig pipí, parem, Diego es caga en mi. Seguim calfant i Diego em va mentalitzant per a la cursa. Ho porta tot controlat, jo estic tranquil. Ja queda poc. Jo em faig pipí, Diego ja no es caga en mi, perquè es fa popó. Ens quedem arreglats i fem les darrers rectes.

Comença la cursa...Diego va darrere de mi, per coses d'ell, però prompte es fica davant de mi. I comença l'espectacle.

Els 5 primers mils: 3'57''-3'51''-3'47''-3'49''-3'50''. la cosa va bé. Vaig fàcil, amb les meves coses però fàcil. Diego em diu que córrega tranquil i m'agafe al ritme.



Del 5 al 10: 3'52''-3'48''-3'46''-3'48''-3'50''. Anem agafant a molta gent, i m'agrada, d'un grupet a un altre, fent sang.

Diego demostra que va sobrat. Al kilòmetre 7, anem al capdavant d'un grupet de 7. Ell tirant i parlant tota l'estona, jo darrere, fresquet, els demès, tocaets per a estar allí. A Diego li cau la botelleta que porta, i a 3'47'' se tira cap al terra, l'arreplega, s'incorpora, pregunta si anem be, i continua tirant de tots. Darrere de mi escolto, "ostia que tio! "si va sobrado"...dins de mi pense que no saben qui es. Si, va prou sobrat.

A partir del 10 tot canvia, fem un gir i anem contra el vent, que no bufa molt, però es fa notar. Diego em diu que em fique darrere, que mossegue les dents i que tire...

Del 10 al 15: 3'57''-3'54''-3'52''-3'49''-3'47'', Tot el que havia "gaudit" (si en l'asfalt s'arriba a fer) en els primers kilòmetres, comence a sentir que ho perd. Les coses s'estan ficant lleigs, no me mola ni un duro com pot acabar tot açò, i ja nomes me queda pegar-me a Diego i confiar en tot el que em diu. I es que la veritat que no para, els 21 kilòmetres animant-me, tirant de mi, i ho està aconseguint. Jo no còrrec, ho fa ell, jo el seguisc.

Ultims 6 kilòmetres. 3'53''-3'49''-3'50''-3'52''-3'51''-3'45'' i esprint final a 3'25''. No m'agrada l'asfalt, mai m'agradat, que faig jo ací, putamerdadelocurestransitories, que s'acabe açò. Vaig un poc/molt fundit, però Diego es el que m'aguanta. Seguim agafant a molta gent. Estem fent una carrera perfecta i encara que jo vaig dir molt prompte que volia baixar de 1h23', reconec la dificultat, per a un mindundi com jo. Però he d'aguantar estos últims kilòmetres. Pense lo contenta que es ficarà Lola, fer córrer a la gent que corre de per si, es mes fàcil, però fer-me córrer a mi, es complicat, molt complicat, i ella ho està aconseguint. Pense amb Diego, ell té quasi més il·lusió que jo. No para el mamon, jo ofegat i ell girat a 3'50'' cara a mi, animant-me. Que tio més gran!!.

En meta el crono es para en 1h22'01'' Siiiiiiiiiiiiiiii, havia baixat i molt de les 1h23' d'objectiu. Siiiii, crec que es una bona marca. Però sempre tinc el dubte de si el que he fet està be, o no. Tal volta no siga un conformista, i pense que sempre es poden millorar les coses. El primer en felicitar-me, es Diego, està content per mi (supose que es que ho he fet be) Així, ja puc dirigir-me a la meva entrenadora, i esperar la seva impressió. Estic mes nerviós que abans de la cursa...



Lola està contenta, em diu que he fet una bona marca....Jo ja puc estar content. Perquè soc així, i abans de mirar per mi, m'agrada sentir que la gent que me rodeja està contenta. Si m'haguera dit que era una merda de marca, haguera sentit que li havia fallat. Ja tinc MMP, rebaixant l'anterior de 1h31'.


De camí a casa, Diego està emocionat, i em diu que la meva marca en 10.000 es pot rebaixar. Vol fer-me de llebre a Almassora, i intentar baixar el meu temps. Jo vull tirar-me per la cantera, no vull mes asfalt, però veient la il·lusió que té, tampoc puc dir-li que no....Farem Almassora....igual que perga la cama!!

paradeta per a berenar!

CLASSIFICACIONS
FOTOS (Mychip)



Asfalt, Part 1a. by ARV

Fa uns mesos, degué pegar-me un colp al cap, prou fort, que va fer que es produïra dins de mi un trastorn transitori, que per sort ja he superat. En aquest període de locura, vaig decidir fer carreres d'asfalt, més concretament, volia fer un 10.000 i una mitja.

Em vaig seure amb la meva entrenadora, Lola Peñarrocha, per a parlar del tema i li vaig fer el plantejament..........


Jo: Lola quiero hacer asfalto
Lola: Vale, guay, ¿Cuándo?
Jo: (en veu inocent...) En 2 semanas un 10.000 y tres después una media.

Lola, amb una veu dolça  i plena d'amabilitat em va dir..."y un huevo, yo en dos semanas no te preparo para nada, quien te has creido que eres??. O hacemos las cosas medianamente bien, o res”  (ostia que tiaaa!!)

I clar a vore qui li discutís les coses, em vaig trobar amb una planning de 5 setmanes per al 10.000. I només me l'envia, el mire de dalt a vall, 1 vegada, 2 vegades, 5, 10, 100 vegades!!!!! NO HI HA RES DE MUNTANYA.....però de que anem???, estem locos o que???  Ja se a que es referien els Maies en la teoria de la fi del mon!!! Mare meua aon m'he ficat!!!!!  Al segon dia ja no me molava la idea, i maleïa el suposat colp, pero com encara estava pres d'aquesta locura, ací estava jo, vinga el canvi, la serie, l'asfalt, i els llargs del cap de setmana de............si si....de 60' (alaaaaaaa )





El 10k

El 10 K elegit va ser el de València, carrera que es disputava paral·lelament a la Marató. Gran ambient, moltíssima gent inscrita, moltíssimes il·lusions en joc, i allí estava el menda...que la il·lusió la tenia en un lloc que vos diré en privat si es que voleu saber-ho.

En les carreres de muntanya es prou senzill tot, arribes, arreplegues el dorsal, xarres amb la gent, calfes, fiques un fax d'última hora en consevol lloc, rodetjat de natura, vas a l'eixida que es ben fàcil, pum i fora....

Es este 10.000 tot se'm complicava. No trobava l'eixida, 15.000 persones nervioses per allí, una xica de l'organització que m'envia a prendre per cul per a entrar als caixons del 10k i quan arribe, em diuen que no, que prendre per cul està a l'altre costat. Apretó dels últims moments, on fiques el fax, darrere d'un cotxe, a la costat d'un paisano, en un arbre de l'avinguda davant de tota la gent, baix una alcantarilla,.....pufff... son tot problemes. No hi ha fax, et conformes amb un riuet a un jardinet public i amb la llengua fora, arribe a l'eixida.

Els entrenaments fins aquest dia havien anat be, però unes complicacions em feien anar amb cura al 10.000. A mes, havíem decidit Lola i jo, que depenent del temps, seguiríem amb la temporada asfaltil o buscaríem un bon psicòleg per a tractar-me la locura.

L'eixida es per a emmarcar, tiren una mascletà, paren la marató, als del 10.000 ens deixen fer, puffff, com la Marató de Castelló no hi ha res. Bé, la idea que portava jo era baixar la meva MMP, que estava en 39'12''. La de Lola baixar, però molt, ja que pensava que esta marca no era significativa.

He eixit a baixar de 39', i si es possible, arrimar-me molt als 38' pelats. Els 7 primers kilòmetres no els disfrute, vaig bé de cardio, però amb altres problemetes que no venen al cas. Quan els problemetes desapareixen, o el meu cos aconseguís assimilar-los, decidisc apretar, queden tres. Ara es el cardio el que també se'n va a fer la ma. Tampoc gaudisc ara. Ja no vaig be de res. Nomes vull arribar, veig l'arc....arribe, es de publicitat, veig un altre arc, arribe, també es de publicitat, vull cagar-me en algú, pero ja he vist que en la capital, no es fàcil cagar. Arribe a l'arc de meta, hi ha un crono, ara no m'enganyen. Aprete les dents com me va ensenyar el meu nebodet....




A la fi, 37'44'', MMP, amb una mitja de 3'46 el kilòmetre. Ja està bé. Ara, les sensacions....millor no explicar-les.

Estic content, he baixat la meva marca, encara que tinc una sensació rara, com si peguera haver fet més. Parle amb Lola, i la seva sinceritat que fa mal al principi, em fa pensar les coses....Amb la seva veu dolça em diu........" Vaya mierda de tiempo que has hecho, además, si has corrido como dices, volvemos a la montaña y nos olvidamos del asfalto, no vale la pena tanto sufrimiento"...........la mare que l'ha parida


Com soc molt cabut, li dic que vull continuar amb el pla, igual que no torne a córrer mai mes. Ara estic ferit. M'apunte a la mitja que m'aconsella el meu amic Miguel Angel Duplas, jo li dic la data, i ell me la busca. Es com un calendari de carreres, però en persona. Vaig a patir 2 setmanes mes i au, s'acabat l'asfalt.

Desprès d'inscriure'm, una senyal del cel em fa replantejar-me tot açò....a dos dies de la mitja, va i la suspenen!! No me jodassssss!!!! Estic ja saturat d'entrenar, no tinc cap motivació, i em costa tot molt, i ara açò. Vull tornar a la muntanya!!!! però clar, seguisc sent el mateix cabut que fa una estona...i em dic que tinc que acabar la feina. Així que consulte el meu calendari de curses...

JO: Miguel, dime una carrera para ya!!!
MIGUEL: Media Maraton del Samaruc, Algemesi...2 de diciembre.
JO: Joder que tio...te las sabes todas.

Be, aixo suposa una setmana més d'entrenament, nomes una, jo crec que aguantaré.

Ja per este punt del camí, cap al meu objectiu asfalter, el meu amic Diego, havia decidit acompanyar-me a l'esdeveniment, i es mes, em faria de llebre. Aquest possiblement, va ser el fet que em va acabar de motivar i no caure en la mes absoluta desesperació i desanim total.

Quedava una setmana, fem l'ultim entrenament de qualitat. Lola m'havia marcat uns 20' de calfament, per a desprès fer 5-6 mils i res més, tornar al cotxe descalfant i molts estiraments...Aixo es va traduir en...

20'cc, 5 mils contra el aire a ritme de pato i per acabar, quan tornavem cap a casa, veiem dues figures per la ronda, ostia els Robres!! Fran i Javi. La veritat que t'alegres quan veus a amics, així que a Diego i a mi, no ens costa acompanyar-los un "ratet".... a la fi 1hora26minuts d'entrenament i 16kms....No esta mal a tres dies vistes de la mitja. L'havia cagat!!! Diego i jo ens riem i jurem que Lola no sabrà res d'açò.

Ja s'acabat, fins a la mitja, no em fique les sabatilles.




parem a beure!

jueves, 20 de diciembre de 2012

I CHALLENGE DE CURSES PER MUNTANYA DIPUTACIO DE CASTELLO

Avuí a les 20:00 es farà entrega dels premis de la I Challenge de Curses per Muntanya Diputació de Castelló.

La Challenge reconeix al millor corredor del Circuit Provincial de Carreres per Muntanya i de la Lliga Nord - Copa Diputació de carreres per muntanya. Poden considerar que la Challenge premia als corredors mes regulars i que més han destacat en l'ambit provincial dins les carreres per muntanya.

I no podem més que alegrar-nos ja que en aquesta primera edició, tenim a dos corredors del C.M.GR33-TOTTRAIL en els primers llocs  de la classificació.

El nostre amic Miguel Angel Duplas, d'aquesta forma enmarca una brillant temporada, aconseguint el primer lloc d'aquesta Challenge, tant en categoria Absoluta, com en la senior.

Recordem, que Miguel s'ha fet amb la 2on posició del Circuit Diputació i 3er en la Lliga Nord, amb el merit que suposa fer els dos circuits, ja que parlem d'estar corrent de gener a octubre sense descans. (Bé, aixó per a Miguel no es problema...pensem que al contrari, es una medicina).

Miguel, ens ha demostrat aquesta temporada la seva classe, amb presencia amb molts dels circuits que s'han disputat.



En categoria de femines, també hem tingut representació. Com no, la nostra amiga Silvia Sos, ha arredonit la gran temporada que ha fet amb aquest reconeiximent.

Silvia ha fet la 2on possició en la Challenge, en categoria absoluta i 1a Senior.

Cap recordar que Silvia no va poder afrontar les carreres del Circuit Diputació, ja que es trobava disputant la Lliga Autonomica i posteriorment el Campionat Autonòmic, tots dos campionats guanyats per ella.

Encara i tot a aquest "problema" de coincidencia de dates, Silvia va poder fer les carreres justes per a puntuar a la Challenge, i de bon segur, que si les haguera pogut disputar totes, el premi haguera segut major.

El C.M.GR33-TOTTRAIL també volem reconeixer la gran temporada que han fet els nostres companys i felicitar-los. Espere'm que l'any que ve continuen disfrutant de les curses per muntanya.



lunes, 17 de diciembre de 2012

VICENTE PERIS PODIUM EN AZUEBAR

Tal como informabamos aqui Vicente Peris defenderia a la roja en la carrera de Azuebar, y vaya si lo hizo, ademas a lo grande, clasificandose 5º de la general y consiguiendo subir al podium como 3º en categoria senior.

Aunque ni el kilometraje, ni las caracteristicas de la carrera ( demasiado corredora ), eran las mas idoneas para lo que Vicente esta acostumbrado, finalmente realizo una gran carrera y esperamos que sea el inicio de una gran temporada para nuestro compañero.




El ganador de la carrera en categoria masculina fue el corredor Angel Gonzalez y en femenina la victoria se la llevo Erica Gumbau.                               


La roja en el podium !!


Aqui encontrareis la clasificacion completa de carrera:

http://www.mychip.es/resultado/62

   

jueves, 13 de diciembre de 2012

10 KM ALMAZORA

Después de haber sido aplazada por las malas condiciones climáticas, finalmente este próximo domingo se celebrara el 10 K de Almazora, carrera en la que tendremos a 3 integrantes del club luchando contra el crono y el asfalto.

Por una parte estara Silvia Sos, que vendra de realizar unas jornadas montañeras junto a la presi Lola en Serra:






Por otro lado estará Miguel Martinez, seguro que nuestro gran atleta estará luchando por los puestos de cabeza en carrera, ya que calidad en el asfalto a demostrado en más de una ocasión.                                                                                                              



Y como no, nuestro montañero aunque últimamente reciclado a asfaltero Alberto Recatalà, debe seguir en la misma progresión que lleva recientemente en las carreras en ruta, donde sus últimos resultados han sido unos 37:44 en el 10 K de Valencia y un tiempo de 1 h 22 min 01 sg. en la Mitja Marató del Samaruc de Algemesi. Así pues si todo va bien la marca personal esta al caer y debe rondar sobre los 36 min "pelaos".




Suerte a todos !!!!!!!!!!

Enlace web :

http://atletismelapanderola.blogspot.com.es/






miércoles, 12 de diciembre de 2012

EL GR-33 ESTARÁ PRESENTE EN AZUEBAR

Vicente Peris estará el próximo domingo 16 en la Marcha por Montaña de Azuebar, carrera de 20 km que transcurre por tramos de senda y bastante pista por el termino de dicha localidad.




Así pues, y aunque Vicente esta acostumbrado a distancias algo mayores, seguro que rendirá a tope y hará un gran papel. Mucha suerte champion!!!!!!!!

Enlace con información de carrera:

http://www.mychip.es/evento/62

III CARRERA SIERRA DE CHIVA


Moltes són les carreres viscudes des de dins, com a corredors, i en el meu cas, poques les que fins ara, havia viscut des de l'altra part, acompanyant i seguint una gran corredora com és Xari Adrián.

"Silvia, m'acompanyaràs a la Carrera de Chiva?... Clar, per que no!!!"

Així va començar el que anaven a ser dos dies de convivència, cursa, entrenament, rises, xerrades...

Xari anava convidada per l'organització per a participar en la III Carrera per Muntanya Serra de Chiva. Pel moment de la temporada en què es troba la nostra amiga, es va plantejar la cursa com un llarg entrenament, i sent ella la més conscient de tots del punt on es troba, va eixir sense intentar buscar cap altre objectiu que no anara d'acord al moment puntual que es troba dels seus entrenaments. Sobra dir, que la seua temporada 2012 la té molt més que superada amb Matrícula d'Honor.

Divendres per la vesprada va tindre lloc la xerrada informativa on Xari formava part dels convidats a la taula. Puc assegurar que estava més nerviosa pel moment en què havia de parlar en públic que per la pròpia carrera.

Xari rep un ram de flors en finalitzar la xerrada!!
Allí ens vam trobar en David Mundina acompanyat de Sonia Escuriola que aquesta també participava de la cursa i David seria el meu company d'entrenament i seguiment de la cursa d'aquestes dos grans corredores.

Si tenia una teoria muntada del que un esportista havia de sopar el dia abans d'una cursa i el desdejuni d'un corredor... Xari em va desmuntar totalment aquesta teoria. El plat de pasta del sopar va ser substituit per un bocata de pernil dolç i formatge i el desdejuni per parell de galletes amb suc. 

Xari agafant forces per a la cursa!!
El desdejuni d'una campiona!!




















DIA DE LA CURSA

Ja a punt per començar la cursa i Xari preparada amb el seu millor somriure i fixeu-vos bé... perquè eixe somriure no el perd en cap moment de la cursa.

Xari... sempre amb un gran somriure!!

Junt a ella grans corredores com Sonia Escuriola, que després faria una molt bona cursa, patint però com sempre lluitant... i Carmen Montoliu, que per mala sort va sofrir una caiguda i va haver de retirar-se. Des d'ací li donem ànims i li desitgem una pronta recuperació a aquesta valenta corredora!!

Xari, Sonia i Carmen abans de la sortida!
"Jo diria que és per ací... estic segur!!"


Comença la cursa, i comencem el seguiment d'aquestes grans corredores. El nostre primer objectiu era aplegar al segon avituallament, km 14'6. David, en mapa a les mans pareix controlar la situació i ens fa creure que s'orienta perfectament i saber on anem, però només ho pareix... perquè després de girar unes quantes vegades, i anar per una pista de cabres amb el cotxe, apleguem al km 17 més o menys. 

La malesa ja estava feta, així que decidim baixar corrent fins l'avituallament per si les nostres corredores necessitaven alguna cosa. Abans d'arribar al control, comencem a creuar-nos amb els primers corredors, encapçalats per Santi Garcia. 

Un poc abans del control ens creuem amb Xari que va a la marxa, controlant ritme i xarrant amb els companys de cursa.




Xari no deixa de parlar en uns i altres durant la cursa!!

Mentre esperem a Sonia, en aquest avituallament hi ha un grup que anima molt a cada corredor que passa. En aquest video podeu vore la marxa que portaven...

video



El següent objectiu va ser arribar al km 23'5 i des d'ahí vam començar el nostre entrenament. Xari ja havia passat per eixe punt, i en quant anàvem a començar va arribar Sonia, un poc tocada d'ànims i amb dolor de peu. La vam animar i com és molt lluitadora, va seguir endavant!!


Allà davant... un puntet que es veu... David!!












Després de valorar la direcció cap on entrenar, decidim anar en contra carrera per trobar-nos de cara amb els corredors, i amb la nostra campiona Xari. Comencem des del km 40 fent una pujada per senda, on David em porta ofegada, em costa molt seguir-lo... què fort està!!!


Abans d'arribar al final de la senda, ens trobem amb Santi García que va en primera posició i a més de tres minuts de diferència del segon i més de 10 minuts del tercer. Baixa molt bé i a un ritme espectacular! L'animem i seguim endavant per aplegar al punt més alt, on esperaríem a Xari, i patiríem un poc de fred.


No està jugant a l'escondite... es que feia molt de vent!!


Santi Garcia, guanyador i tot un campió!!

Quan veiem que Xari està començant la pujada que portarà fins on estem nosaltres esperant-la... David mort de fred, decideix seguir en contra carrera per buscar a Sonia i donar-li els ànims que segur necessitava i bé li anirien. Jo decidisc baixar en Xari, i acompanyar-la uns 4 o 5 km.
Xari, al km 35 amb el mateix somriure que en l'eixida!
(Video de la baixada)
video



Després del km 41, Xari continua la seua marxa, i jo decidisc anar a buscar el km 50 on la voria passar per última vegada, abans de meta... i poder comprobar que seguia igual de bé. Inclús va ser en eixe punt on em va dir que ahí, quan portava 50 km a les cames, començava a tindre millors sensacions... I és que aquesta campiona, sabem molt bé que quan més quilòmetres, més bé es va trobant.

Km.50... i segueix disfrutant!!
Ara, només ens faltava retrobar-nos amb David, al qual havíem deixat mig abandonat en el km. 41 i anar a meta a esperar l'arribada dels nostres.

Amb un temps de 7h i 15' la nostra ultra corredora, entra en meta en segona posició absoluta, i amb eixe gran somriure! Un gran entrenament el que va fer en el punt de temporada en què es troba. Açò és l'inici d'un gran recorregut que a la nostra amiga li queda per davant, i que de ben segur, tornarà a fer una gran temporada en cada objectiu que se plantege!! La nostra amiga Sonia, després de lluitar contra els seus propis ànims, motivació i mal de peu, va entrar en meta en cinquena posició! Enhorabona a les dos!!

Entrada de Xari a meta amb alegria!! Enhorabona!!!
Recuperació tras l'esforç!!



Pernil de master femenina??? 
ENHORABONA CAMPIONA... i... si ja eres tota una campiona esportivament parlant més ho eres com a persona... !!

CLASSIFICACIÓ

lunes, 10 de diciembre de 2012

3ª MARATÓN CIUDAD DE CASTELLÓN

Así nos cuenta David Mundina, desde su bici, como vivió la gran actuación de Juanan Ruiz en la 3ª MARATÓN DE CASTELLÓN:

El corazón me late muy deprisa, Juanan cruza el km 41 de su maratón de Castellón, doy un traspié con el pedal de mi bici, pero por suerte no me doy de bruces contra el suelo. Corro hacia los grandes arcos del paseo Ribalta donde está situada la meta. Levanto la cara y agradezco el aire helado que me refresca. Abro los ojos y respiro hondo, dejo que el aire ensanche mis pulmones e intento recuperar la poca serenidad que me queda. Ningún deportista me había impactado tanto como Juanan.




Cruza la línea de meta, 2h30' para cubrir la distancia de la prueba reina del atletismo...

Me apoyo en una balla de hierro que separa al público de los corredores que entran en meta, "¿De que diablos está hecho este hombre?" Me digo a mi mismo... Muevo la cabeza buscando su presencia, mi corazón recupera su ritmo habitual y puedo volver a respirar normalmente, empiezo a ser consciente de lo que acabo de presenciar, él, después de luchar contra un cáncer, después de sobrevivir a 330 km entre las montañas del Tor des Geants, después de afrontar y deborar cada km de esta maratón... Su voz me despierta de mi letargo y nos fundimos en un abrazo, le felicito, tener la oportunidad de haberle podido seguir en su carrera será algo que nunca olvidaré, y para saber como le fue, que mejor que sus propias palabras...


"Pues eso…

En las carreras de montaña no hay nivel , la montaña te hace lento etc…. 

Pues menos mal !!!…

Seguro que esto le suena a Vicente Calvo que el año pasado dio una exhibición en este mismo escenario 

Aunque parezca mentira , específicamente solo he preparado la maratón en 3 semanas …correcto ni 3 ni 4 meses….. 3 semanas y una de ella de descanso en gran parte por una molestia en la rodilla 

Conclusión : 

El entreno de montaña es el que me ha llevado a batirme entre los mejores maratonianos valencianos del momento (campeonato autonómico aunque no este federado en atletismo )e intentar bajar de esa marca de 2h30 soñada por muchos , que por momentos estuvo muy , muy cerca …pero claro , estaba lento por culpa de la montaña , así que a conformarse …. 

Aunque no vamos a negarlo , por mi mente se me había pasado esta cifra mágica , pero los números en los entrenamientos dejaban lejos esta posibilidad , números de los que no entendemos los corredores de montaña (el domingo una muestra) así que como de cobardes nunca se ha escrito nada…. me sume al grupo de alfonso , Abel y Martin Fiz ….tras unos km en los que dude de dejarme caer del grupo por el ritmo y tras calentarse la rodilla e ir remitiendo el dolor , me uní a los relevos para mantener ese ritmo constante que nos hiciera bajar de las 2h30 … se me hizo corto hasta que sobre el km 36 tras un incomprensible cambio de ritmo de Fiz respondido por Abel nos llevo a 3:25 el km , rompiendo el grupo , disparándose mis pulsaciones , bloqueándose los cuadriceps por la acumulación de acido láctico y dejándome con la miel en los labios ….



Pero tiramos el resto para llegar lo antes posible a meta , orgulloso de lo logrado, ya que el domingo hacia un año y 4 días que estaba en una camilla en el hospital , así que ha sido fácil apretar los dientes delante de la family , que me ha apoyado tanto durante todo este año , al igual que de tanta y tanta gente que me han dado ánimos durante estos momentos difíciles , hay que ver la cantidad de gente que me aprecia … 

También gracias a aquellos que se han reído en mi cara estas últimas semanas cuando les dije que me gustaría bajar de 2h35 en la maratón…. 

"por ellos que me han dado todavía Más fuerzas para seguir adelante" 

Gracias a todos !!!" 


También participó en esta tercera edición de la Maratón nuestro atleta Alberto Navarro, que realizó una gran carrera completando el recorrido con un tiempo de 03:01:05. 

ENHORABUENA!!! 




CLASIFICACIONES

viernes, 7 de diciembre de 2012

MIGUEL VUELVE A COMPETIR

Después de un parón obligatorio por unos problemillas físicos, Miguel Angel Duplas volvió a colocarse un dorsal en el cross celebrado en La Pobla De Vallbona.

Hasta el Parque de La Manguilla se desplazó Miguel donde coincidió con los compañeros del Club Atletisme La Vall , Concha y Eder.




A las 9 de la mañana se daba la salida de la categoria senior sobre un circuito bastante rompepiernas de 6,3 km. Al final, corriendo en progresión acabó en un 5º puesto.
Todavia falta afinar la maquinaria y sobre todo recuperar del todo esas pequeñas molestias que aun arrastra.





Información de la carrera:

http://www.noupindaro.com/eventos_ver.php?codeID=4207

miércoles, 5 de diciembre de 2012

TAMBIÉN ESTAREMOS EN LA FIESTA DEL MARATÓN

Como no podia ser de otra manera no podia faltar presencia del club en una de las citas atléticas más importantes del año en la provincia, la maratón.


Así pues el próximo domingo dia 9 tendremos a dos miembros del equipo luchando contra el crono por las calles de Castellón.


Nuestro amigo Juanan Ruiz que viene acabando el año como un tiro, después de hacer un carrerón en La Vall en el campeonato de España de clubs y recientemente también una grandisima media maratón en Castellón con un tiempo de 1h13min, por lo tanto si tiene un buen dia seguro que hará un gran crono en el maratón.


Por otra parte Alberto Navarro también será de la partida aunque esta vez se tomara la carrera con otras pretensiones diferentes a Juanan, saldrá a disfrutar y vivir la bonita experiencia que es correr un maraton.





Muchísimo ánimo y suerte para los dos.

Aquí teneis la web de esta gran carrera:

http://maratoncastellon.org/

XARI CORRERÁ EN CHIVA

Este próximo sábado la ultrawoman oficial del equipo Xari Adrián nos representará en la carrera de montaña sierra de Chiva.



La carrera consta de 61 km y paralelamente también se realiza un trail más "corto" de 33 km para quien quiera acabar un poco antes.

Desde aquí le deseamos lo mejor a Xari y que nos regale un gran resultado como acostumbra a hacer.

Aquí la web de carrera:

http://www.carrerasierradechiva.com/