C.M. GR-33

C.M. GR-33

miércoles, 31 de octubre de 2012

I Mountain Trail Petrés


Una nova cursa al ja ampli calendari es la que es va disputar a Petrés el diumenge passat i que agafava de ple, els termes de Petres i Albalat dels tarongers. La I Mountain Trail Petrés

El format triat per l'organtització va ser el de mitja marató, encara que es va tindre que modificar a última hora degut a que se'ls va denegar el permís de pas, a la Serra Calderona. I pareix ser que per a solucionar-ho, es van ficar molts kilòmetres d'asfalt.

Tot i açò, el nostre company Miguel Angel Martinez, es va emportar la victòria final, amb quasi 3 minuts de diferencia amb el segon classificat. Li acompanyaren en el pòdium J.V.Saez Martinez i Andres Carques Valera.



En xiques, la victòria va estar per a Nathalie Guillen, seguida de Lorena Renau i Sisi Bodo.

Ens alegrem del bon de setmana que han tingut els nostres companys, tornant poc a poc...o acabant....o qui sap....a la temporada.

martes, 30 de octubre de 2012

XVII Media Maratón de Mora de Rubielos.

Desprès del Sub-Campionat d'Espanya de Clubs, el Sub-campionat en el Circuit Diputació, el primer lloc de la Challange, i nombroses victories al llarg de la temporada, el nostre amic Miguel Àngel Duplas, havia decidit donar-li descans, per damunt de tot, al seu cap i també, al seu cos.

Però clar, descans????....fins a quan?? Fins retrobar la motivació, les ganes....Doncs no, sense ganes i sense molta motivació, decideix disputar la Mitja de Mora, i allà va, amb el seu amic J.M.Carrero, dispost a fer un dia mes el que tant li agrada...correr!! I amb la roja del C.M.GR33-TOTTRAIL, allà que se'n va.

En un recorregut homologat per la R.F.E.A. de 21.097,50 metres, es disputa aquesta XVII Media Maratón de Mora de Rubielos. Prova puntuable per al  Trofeu Gúdar Javalambre. 




Potser la "no pressió", fa que sense molt d'entrenament, o gens, en les teves pates, el cos responga com un bon cotxe alemà, o potser que el tio té prou qualitat i aquesta temporada, es la seva....serà mes aquesta segon opció.

A la fi, segon absolut i un premi més que no estava planificat a l'inici de la temporada i es el tercer lloc al circuit Gudar-Javalambre (oficiós).....que tio més dur!!

Molts pernils han baixat per l'autovia Mudejar aquest any...

Enhorabona una vegada més Miguel !!

Campionat Autonòmic de KV FEMECV


Aquest diumenge s'ha disputat el Campionat Autonòmic de Kilòmetre Vertical de la FEMECV.



En Altea, a les 9 del matí, s'ha produït l'eixida neutralitzada , del col.legi públic d'Altea la Vella, pel casc antic i fins la font del Garroferet, on es donava l'eixida al Kilòmetre Vertical, tenint la meta en la cim de la Bernia.

Allí va anar el nostre company especialista en aixo de "tirar cap amunt rapidet " ja siga per muntanya o per escales, Ignasi Cardona, dispost a plantar-li cara al gran atleta Cristobal Adell. 




A la fi, el nostre amic Ignasi va aconseguir una gran segona posició. Per tant, es va proclamar Sub-campió Autonòmic de Kilòmetre Vertical, un gran èxit per al nostre company, del que en el club, ens alegrem molt.

A dir, que el campió va ser Cristobal Adell, gran favorit, i que desprès d'una llarga lesió, torna a demostrar la classe que atresora. Acompanyant a estos dos super atletes va estar Juan Antonio Quilis.

En categoria femenina, el pòdium va estar format per Myriam Talens, Vicky Romero i Cristina Castillo.

Ara si que s'arredonís la temporada pel C.M.GR33-TOTTRAIL, amb aquest subcampionat Autonomic de Kilòmetre Vertical. Enhorabona Ignaci !!!

CLASSIFICACIÓ
WEB ORGANITZACIÓ
FOTOS (Mychip)



jueves, 18 de octubre de 2012

V Marxa de Muntanya de Vilanova d'Alcolea.


Amb la borratxera de felicitat del campionat d'Espanya...el Diego i l'Albert encara es trenquen el pit pel club i van a córrer a Vilanova de l'Alcolea....(que tios més grans, van sacrificar la seva participació al campionat per defendre els colors en dues curses més!!)

La cursa pintava bastos...De camí, les típiques preguntes del dia de l'examen (traducció, no tenien  ni idea de la cursa que anaven a fer):

A-Quants kilòmetres son???
D-NO HO SAPS??!!!

D-Home, 700+ mts...patirem en alguna pujada però...
A-700????? 700 Acumulat xaval

No res, cauen en el compte que es presenten a una pseudo-asfaltera cursa de muntanya. Calfant es done'n conter, que tenen raó...Fernando Ruiz, Alfonso Granell, Iñaki Rubio...i tots en sabatilles asfalteretes...de les que no pesen....(jjejejje, a córrer toca)...bé, no passa res, com cara amunt no van...a vore que fan a pla.

I tiren el coet!!!!!xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiist PUM!!!! I els nostres amics, pensant que anaven a eixir a tota llet, però no!!, la gent no te pressa i els primers kilòmetres es va a un ritme molt comodo. Clar...es festiu!!

Dieguito...amb cara de sobrat...jeje

Diego fa mitja cursa en llocs de pòdiums, aprofitant el terreny, amb sendes i alguna que altra baixada, darrere de Fernando i Rai. Però de mitat endavant, tot pista, i tot córrer, amb tobogans, dels que o tens molta cama o no vas.....(Collons!!! Però de que se queixen estos dos, si cap amunt tampoc van!!!!! ) A la fi, no pot aguantar el fort ritme dels "asfalteros" Alfonso i Iñaki i es veu relegat a la quinta plaça... (molt bona 5ª plaça). A meta, el grup de fans de Diego (tota la seva família) a excepció de l'Alex que estava també disputant la cursa....amb els Pechote's.

Per darrere l'Albert està corren més que si li perseguira un banquer,  remontant posicions fins poder fer-se amb la 8ª en els últims kilòmetres a meta (no anem a demanar més que mira que careta mos porta). Allà faltant 700 mts, apareix el "Alpe d'hue", una rampeta (rampeta aon al nostre amic li agafa la risa, t'agradat per acabar?? ....animat per Cesar Marin, que es mor de la risa de vore'l....patir.

mira este pues...!!.....fundit...

Ací acaba el gran cap de setmana, amb estes dos curses i com no (també mereixen el seu reconeixement) el campionat que va disputar el club a La Vall...i que tant be ho varen fer la resta de companys...( esta cursa si que donava por!!!! I no les que correu els dos!!!!)

5e DIEGO     1h22'45''
8e ALBERT   1h27'06''


VIII Marxa a peu Terme de Vilafames



Quan tots estaven concentrats amb el Campionat d'Espanya de Clubs, els nostres amics Diego i Albert, donàvem la cara pel club. El primer, com a pilot de proves, de moment. Tenia que vore si era possible tornar a optar a un volant oficial...(el segon..la lalalà, lalalà..)


La primera cursa que se'ls presentava era la Marxa pel terme de Vilafames. Eren 15,5 kilòmetres, amb un desnivell no molt considerable, i que la podíem considerar com "corredora". Un dia abans del Campionat i clar, nervis molts nervis. Allà es van presentar els dos amb el gran nadador Alex Juan, que feia un tast a les curses per muntanya.

La valoració va ser molt positiva, tenien clar els dos una cosa, no anaven cara amunt ni cara a l'aire...(juju...)

Diego com hem dit, i tenim molt present (ell no!!) anava de proves, i almenys hi havien coses positives en les conclusions finals, encara que ell, no les puga vore, perquè vol més, i més , i més...(puffffff que tio...)


Albert va traure coses positives també...la primera participació, es va trencar el braç, en esta, només va tindre un ostia monumental....o "ostia homologada" com li va dir el seu amic V.Calvo, que es va quedar amb un poc de xapa i pintura, a mes d'un dit botifarreta...

Però content inclús de la caiguda, perquè anava a tota llet per l'ultima baixada, cosa que no aconseguia des de feia prou de temps degut a múltiples lesions de turmell..... (tot es plorar!!)


5é         DIEGO        1h13'48''
10é       ALBERT     1h18'30''

I sense temps per a més....dos dies de descans i a la cursa de Vilanova d'Alcolea!!!

CLASSIFICACIONS
FOTOS (organització, El7set)

miércoles, 17 de octubre de 2012

CAMPIONAT D'ESPANYA DE CLUBS FEDME


El diumenge 7 es va disputar el Campionat d'Espanya de Clubs. El nostre primer campionat.



No fa ni un any que vam començar amb aquest somni, el somni de ser un club esportiu, que amb el temps ens ha fet vore que més que un club esportiu, s'ha pogut aconseguit tindre un grup d'amics, que comparteixen inquietuds, gustos, aficions...tal volta el temps ens ha fet vore, que darrere de tot esportistes, hi ha una persona, i que es la que cal coneixer.

Ens hem adonat que ens agrada el tema este dels campionats. El club embogeix, li agafa un sentiment cooperacioniste molt bonic, la gent demostrà la seva responsabilitat, camaraderia, i fa que poc a poc, aconseguim, o arribem a ser, aixó que ens proposarem en un principi, i que anem cuidant dia a dia per arribar a ser-ho, una petita família....tots boixos pel trail running. Aconseguir que el roig siga un color que ens identifique i el GR33, més que un simple nom. Es corre amb ganes, donant-ho tot, però tenint clar, que la festa, en un dia com este, no ens la llevarà ningú, ni un mal resultat, perque en el fons, es aixó...un resultat, un trofeu, una classificació a paper.

Agraïm als patrocinadors, Institut Provincial d'Esports, El Xiringuito el Xato, Provefe, Craft i Tottrail, per confiar amb nosaltres. Vosaltres també sou Sub Campions d'Espanya.

Agraïm a tota la gent que esteu al darrere, fent-mos arribar els vostres ànims. Seguint les nostres aventures i desventures...sempre intentant que siga amb rialles, perquè sinó...quin sentit tindria...

Intentarem seguir disfrutant d'aquest esport,  i contagiant-vos amb les nostres històries.

Ens agrada haver pogut competir amb tots els grans clubs d'Espanya i compartir pòdium amb 2 grans clubs. 

Per la nostra part, tal volta canviaríem el premi, per tindre a tota la gent corrent, perquè encara tenim gent recuperant-se, com el nostre delegat Vicent Calvo, canviaríem el premi per vore la cara de Juanan en meta en totes les curses...a Dieguito en acció...a tots els nostres sense "lesions" que no ens permeten CORRER!!

Contents amb la temporada que estem a punt de tancar....sobre tot, pels bons moments viscuts.

en breu penjarem les fotos.............del dinar!!

viernes, 12 de octubre de 2012

Campionat d'Espanya de Clubs By David Mundina



"Dos d’octubre, rep un correu del Gr33 amb el llistat dels nou membres que representarem al club en el campionat d’Espanya... i el meu nom està en eixa llista... el meu primer campionat...

“La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida siga interessant”...

I he ací el meu somni, poder defendre la camiseta d’una família de corredors que a principis d’any van decidir comptar amb mi...

Dies després estic en la línia d’eixida junt amb Juanan, em dóna els últims consells, últims desitjos de sort i sona el xiulit d’inici, eixida ràpida, pulsacions a límit... però en el km 4, en una baixada note una punxada en la part superior del quàdriceps... sent que la meua carrera ha acabat, no puc allargar la camallada en les baixades i en els trams plans... no puc córrer com volguera...

“Quan algú desitja algo ha de saber que corre riscos i per això la vida val la pena”...

se que no vaig poder aportar el que haguera hagut d’aportar a l’equip, se que vaig posar el meu gra d’arena acabant la carrera, i potser algú si va pensar en mi i em va donar el meu xicotet moment a l’entrar en les pistes, un xicotet home de deu anys corre en la meua busca, es col·loca al meu costat i recorre els últims metres per a creuar junts de la mà l’arc de meta, tots els dies se’ns dóna la possibilitat de poder canviar en un moment el que ens fa infeliços, i en eixe instant màgic al creuar la meta junt amb ell, vaig saber que habia pres la decisió adequada...

Mai podré oblidar la cara de cada un dels membres de l’equip, des dels que es van deixar les cames i el cor en la muntanya fins als quals es van deixar l’ànima animant cada pas que donàvem i ajudant en cada moment perquè no ens faltara res... Mai podré oblida la cara d’ells, gent que han guanyat infinitat de carreres, que han aconseguit reptes i rècords impossibles, gent que veia tan llunyana i ara les veig tan pròximes...

Tots vam comprendre que amb entusiasme, havíem de fer les coses amb amor i amb voluntat a la cerca d’allò que tots desitjàvem i en el que créiem...

Subcampions d’Espanya...

Felicitats família, gràcies família!!!"

jueves, 11 de octubre de 2012

Campionat d'Espanya de Clubs by Silvia Sos

“Des de que me vaig alçar sabia que seria un dia especial. Independentment el que ferem dins la cursa, no dubtava que l’equip viuria un dia de companyerisme, de rises, de xerrades… en definitiva… de bon ambient!

Després de participar en el Campionat Autonòmic de la Comunitat Valenciana per clubs, aquesta cursa era la segona de la temporada on el xip de competició individual despareixia per donar lloc al treball en equip. I aixina vaig afrontar la cursa.  Era “conscient” que no aplegava al 100% de les meues possibilitats i no seria una cursa fácil… però l’objectiu principal era ajudar l’equip en la mesura que fora possible.

Fins el Sant de la Pedra, més o menys vaig prou bé de sensacions, però sempre donant-ho tot… i potser amb por de “petar” en algún moment, però valia la pena intentar-ho i arriscar-se. Una posició davant o darrere en aquest tipus de campionat és molt important per a l’equip… així que la meua idea era anar sempre al que el cos m’anava demanant.

A l’avituallament de l’Anogueret vaig arribar algo tocada, però pensava que eixa baixada fins el km 15,5 on començava la pujada al Castell, m’aprofitaria per recuperar un poc. Però no va ser aixina… vaig arribar molt justa de forces però gràcies al recolçament de Diego amb les sals, i Alberto ajudant-me a controlar la respiració, vaig poder continuar, al principi molt xino-xano… fins recuperar-me un poc i no tirar la toalla!! És ben cert que si no arribe a estar lluitant per l’equip tal vegada haguera baixat els braços. Però pensava en la gent de l’equip que anava per davant i que estava lluitant pel mateix objectiu, pensava en Xari, que havent fet Cavalls de Vent, i lo tocada que podría anar venia per darrere sense deixar de lluitar, i sobre tot per la gent que ens va acompanyar tota la cursa en diferents punts per donar-nos eixa espenta que necessitavem i confiaven en nosaltres… per tots ells, valia la pena patir.

I fins meta, vaig intentar donar el 120% o més, patint, sofrint com mai crec recordar que ho he fet en cap cursa, intentant mantindre eixa cinquena posició no individual, sinó una cinquena posició del meu equip… I tot eixe patiment, no el canvie per res, quan entrant a les pistes, a 200 metres de meta, m’esperaven els meus companys, els meus amics d’equip per donar-me eixa última espenta i fer-me vore que tot eixe patiment havia valgut la pena i és més… ho tornaria a fer!!

Gràcies a tot l’equip… per fer d’aquest somni una realitat!!!!”

Campionat d'Espanya de Clubs by Xari Adrian


Com normalment no soc molt de contar les meues venturetes ultres, ara vaig a deixar unes parauletes...perque crec que       l´event ho requerix. I perquè  Alberto sempre està punxant-me per a que escriga algo.jijijiji........

Per a mi ha sigut el primer Campionat per Clubs en el que participe i xiquets!!! No mai oblidaré aquest dia,ha sigut el punt final per una temporada redona.

Encara no hem complit un any com a equip i ja som Subcampions d´Espanya ...algo que no es pot dir tots els dies.

El meu campionat era un poc sorpresa, jo era com un "huevo kinder" avanç de menjar-te´l...que estàs ansiós per obrir-lo avore que hi ha dins; pues aixó era jo en les ansies que tenia per córrer no sabia si eixiria un dia 10 o petaria....jijiji, evidentment va ser lo segon.

La meua carrera va acabar al km15 més o menys, fins ahí vaig donar-ho tot, pero les meues cames i la meua energia se van agotar, jo sabia que no havia recuperat de Cavalls però volia igualment donar-ho tot. A partir d´ahí va ser tot un calvari fins a meta...però un calvari que valia la pena passar;per eixa gent de l'equip que estava patint més que nosaltres de veurens,i que en els seus ànims tots varem aplegar a meta....per la pressió de córrer a casa i tindre a tanta gent volguda esperant-me i per vosaltres GR33,que cada dia estic mes contenta de ser part d'aquest equip. 

Per totes eixes coses i perquè soc una cabuda....jjijiji,ha valgut la pena patir.

Enhorabona equip...!!!!




miércoles, 10 de octubre de 2012

Campionat d'Espanya de Clubs by Miguel Angel Duplas


Iremos contando las crónicas de nuestros compañeros, como vivieron la carrera, desde dentro...

La primera del capi, del 7 de la roja, la del GR33, Miguel Angel Duplas:

"....pues lo que empezó siendo un día de nervios por la carrera en si, acabo siendo un día de fiesta para todo el club. Yo afrontaba la carrera con sensaciones raras, por una parte sin presión porque sabia que estaría muy difícil puntuar para el club con el nivel que había en la lista de inscritos, pero al mismo tiempo con muchas ganas de ayudar en lo que pudiera y darlo todo por el equipo y mas corriendo en casa.



 Sabia que estaba bien de forma y el recorrido me lo conocía al dedillo, aunque no fuese el ideal para mi. Así pues salgo a un ritmo quizás un poco fuerte y decido regular un poco e ir en progresión, así llego hasta el control de la Nogueret y veo que voy un poco pasado, sufro en la bajada y subiendo al castillo no voy mal del todo pero veo que se me haría largo.

Me anima bastante ver que no venia mucha gente por atrás y voy recortando y pasando a algunos de los que van delante de mi, así pues sacando fuerzas de donde no había llego hasta las antenas de Peñalba y ya hasta meta el tema era intentar que ya no me pasara nadie y aguantar la posición que tenia junto al gran Pau Moreno.




En resumen, un día en el que disfrute y me emocione mucho,  mas por mis compañeros que por mi carrera.

Mención especial para los compañeros de equipo que estaban animando y avituallándonos, no se imaginan lo que llegaron a ayudar, y para muestra el grandísimo resultado que tuvo el modesto equipo que somos y sobre todo lo que vivimos todos antes, durante y después de la carrera.


ENHORABUENA Y GRACIAS A TODOS....."


Anécdotas que no nos cuenta Miguel:

Su máxima preocupación era como salir el domingo...mientras su gran amigo, a la vez delegado del C.M.GR33-TOTTRAIL, le aconsejaba salir con cabeza, Miguel pensaba si seria mejor salir a petar....y ahí lanzo su premonición .."no he llegado aun en ninguna carrera con la cremallera bajada, en esta tampoco"....y cumplió  y lo hizo a lo grande. Miguel realizó un carreron en su casa, ayudando al equipo para que estuviese en el pódium.

La cremallera no bajó.

Con esta carrera, Miguel cierra una gran temporada, la primera con el C.M.GR33-TOTTRAIL

jueves, 4 de octubre de 2012

CAMPIONAT D'ESPANYA DE CLUBS

Tot preparat per al Campionat d'Espanya de Clubs, el primer que correrem el C.M.GR33-TOTTRAIL i al que arribem amb tota la il·lusió del mon.

Estem molt contents de com ha anat la temporada, contents d'haver recuperat a molta gent (encara tenim gent al taller i JA NO VOLEM A NINGÚ ALLÍ) i contents de que aquest diumenge, siga una festa per a nosaltres. Es un any sencer de treball individual, patiment, hores de soledat, entrenant i competint...i ara ens toca disfrutar i correr com a equip, com vam fer a l'Autonómic.

Esta serà la gent que ens representarà, que correra amb la roja, el millor equip que es pot desitjar tindre:

Equip d'estels:

1.-SILVIA
2.-PATRI
3.-XARI
4.- MIGUEL
5.-JUANAN
6.-PERIS
7.-DAVID
8.-M.A.MARTINEZ
9.-SANTI.

Delegat: Vicent Calvo.(xaval.... de delegat no vas a fer més...vaa, te volem de curt !!!)

Mega-Presidenta: Lola

Animadors en directe: J.J.Rubio i Marcos.

Animadors a distancia: Ignaci , Alberto Navarro, Esther i Roger, Cristian, David Prades, Pedro Rodriguez,

Aiguadors: Diego Marin - Alberto Recatalà - Beto

Agrair als nostres patrocinadors, que ens han recolzat durant tot l'any. Gracies a IPDC, Provefe, Xiringuito El Xato, Tottrail i Craft. Més que pel suport que ens han donat, pel recolzament que mostren per aquest esport. Als que convidem a que s'arrimen a disfrutar amb nosaltres d'aquest dia.

El diumenge eixirem a fer-ho d'allò més bé, però el resultat, ja no serà l'objectiu, sinó es disfruta, no ens valdrà la pena haver corregut. Ara, els nostres equip ho donarà tot, com solen fer, i despres....PAELLA.

Molta sort a Sestao Alpino, Mur i Castell, Club Excursionista Callus, Club d'Atletisme Puçol, CxM Valencia, Maestrazgo, Amics Volta al Terme de Fondeguilla, Grupo Alpino de Benalmadena, S.M.C.A.Marathon Crevillent, Tierra Tragame, Cuenca Dolomia, C.M.Vistabella, Muntanya Vila Real, Club d'Atletisme Puçol.


Moltes gracies a tots els que esteu al darrere, seguint-mos i alegra'n-vos de les nostres histories....

martes, 2 de octubre de 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA D'ALCORA

Uns moments avanç de la sortida i encara sent negra nit, els nostres amics Diego, David i Alberto parlaven de com afrontarien la cursa. David es maleïa pel nivell dels participants que va recollir aquesta prova, i es que els depòsits de provisions del David ja estan baixant, i hi havia un pernil en joc. Diego feia provatures de cara al futur, i va eixir en modo test a la cursa. Alberto duia molt bona preparació i era un objectiu clar aquesta carrera (si, la nit abans va decidir anar a correr a Alcora més que tot, per vore com de mal es trobava i fonamentar les seves creencies).

Tots tres van calfar junts, com es sol fer en totes les curses, 15' de trote buscant un lloc, acollidor, calentet, on fer les ultimes necessitats, així...van anar a fer pipí i popó. Que dos!!!

La cursa

El dia està tancat i tot fa indicar que ens salvaren de la pluja.



Ens donem sort i molts ànims per a la cursa i esperem a les 8.....L'eixida un poc curiosa, l'arc està uns 50 metres darrere d'on sortim....David em diu que l'any passat ja va ser igual.
El recorregut es prou corredor, amb dos pujades més dures i dos curtes. Però que en tot moment donen per a córrer. El recorregut alterna senda i pista, amb molt pocs trams tècnics. Son 890 mts de desnivell positiu en 20,5 kilòmetres. Baixades rapides i amb prou bon terreny.

La pujada al costat de l'embassament es molt xula i desprès del kilòmetre vertical també hi ha un tram molt bonic de cresteig amb una pujada curteta i gir cara Alcora.

Al final va haver uns kilòmetres en el que la manca de marques va fer que hi haguera dubtes en els corredors, en especial, en els nostres. Alberto es va equivocar 3 vegades en l'últim kilòmetre i mig. Una volta el gran Cesar Batet el va rescatar i l'altra dos companys....a la fi, va arribar al poble, saltant un mur. Els hòmens del poble li cridaven...per ahi no, per ahi no!!!! i es tiraven la ma la cap........que siiiiiii, que soc cabreta....


Diego, pilot de proves de C.M.GR33
Diego anava fent una molt bona cursa (cap recordar, millor dit, cap recordar-li que anava a provar). Anava quint, i quan estava agafant al quart classificat, ja en els últims 2 kilòmetres, quan ja havia fet la última pujada, va decidir pegar-se una volteta més que li tornava a ficar al peu, novament, de la última pujada. Ha d'estar content, ja que segurament, com en meta li va dir Raul Inglés, a la fi quart classificat, l'haguera agafat segur ja que el final era en baixada, un terreny molt favorable per a Diego. Encara que poc importa el contratemps, ja que els objectius eren altres i es pot donar PER SATISFET dels resultats.


David, el crack, va lluitar aconseguint el 3er lloc.

David, anava amb la motivació de ser el darrer guanyador de la prova, tenia moltes ganes de fer-ho be i demostrar lo bon corredor que es. Un circuit que coneixia i li anava be. Encara que desprès de veure el nivell dels participants, va entendre que seria difícil intentar ficar el cap en les primeres posicions. Però David va bregar de valent, va eixir sense pensar en els que portava per davant i a la fi, va fer un molt bon temps que li donaria la tercera posició de la cursa i vist els dos primers classificats, Youssef Benazzouz i Fernando Ruiz, una posició que té molt de merit.



ULTRA CAVALLS DEL VENT

El divendres, tot feia pensar que no anava a ser una prova fàcil. Les condicions climatològiques estaven complicant-se i res feia presagiar que anirien a millor.








Com ja vam anunciar, anava a ser una gran carrera, i ho va ser a nivell esportiu. Ja que tant en xiques com en xics, els favorits compliren amb les expectatives i aconseguiren el record de la prova.

En xics, Kilian Jornet va fer la seva carrera. Corrent la majoria del recorregut acompanyat d'algun rival, com ell va dir, "preferia córrer acompanyat degut a les condicions climatològiques". Primer amb Tofol i desprès amb l'Anton Kupricka, amb el que va tindre una lluita per la victòria final.

Kilian va rebaixar el record del Miquel Angel Heras, i va arribar a Bagà amb un temps de 8h42'27'' . Kupricka va fer un temps de 8h49'56'' temps que li va traure el Kilian en la darrera pujada, en la pujada dels Empedrats. Tancava el pòdium l'americà Dakota Jones amb un temps de 9h26'25''.

Podem dir que Kilian ha sabut llevar-se la punxa de les seves darreres participacions, en les que hi havia abandonat.

En xiques, va ser Emili Forsberg qui va manar a la prova durant molts kilòmetres, portant un duet perseguidor molt perillós, com a la fi es va demostrar.

Aquest duet format per Anna Frost i Nuria Picas van donar caça a l'Emili i es van presentar a meta quasi juntes amb un temps estratosfèric i que feia que les tres corredores entraren en el top ten de la classificació general.

A la fi, Nuria va ser la que se'n va portar el gat a l'aigua en un emocionant final amb l'Anna Frost. Nuria va rebaixar mes d'una hora el seu temps establint un nou record de la prova amb un temps de 11h34'38'', li seguia Anna Frost amb un temps de 11h35'18'' i la tercera va ser Emilie Forsberg amb un temps de 10h39'46''.






Els nostres, 

Desprès de l'anunciament del mal temps que es preveia, en el club estàvem prou preocupats per com es desenvoluparia la prova. Si be teníem clar que els nostres amics Xari i Vicent son gent molt experimentada, sabem que en la muntanya tots son iguals i el perill es igual per a tots.

La carrera va ser ben diferent per a ells, i en el cas de Vicent, les condicions climatològiques que es van donar, foren les que al final li portaren a tindre que retirar-se en el kilòmetre 44, al refugi Prat d'Aguiló, perquè començava a tindre símptomes d'hipotèrmia i el temps no anava a millor. Pintava mal la cosa, i segurament una decisió dura, perquè tal i com ens diu, fins este punt anava molt be físicament i portava un bon crono, però va ser una decisió molt cabal per part seva.

Tenim clar que el nostre amic, el gran Vicent, tornarà a Bagà a finalitzar el treball i demostrar la qualitat que té. Ara toca passar pàgina, buscar nous reptes i continuar gaudint de la muntanya. Molts ànims Vicent i a continuar!!!


La cursa de Xari va ser diferent a la del nostre company. Aquesta vegada, encara que no era una prova objectiu (recorde'm que va aconseguir la inscripció a última hora) la nostra amiga anava molt motivada i amb ganes. Tal vegada amb més ganes de tornar a retrobar-se amb la muntanya, passar-ho bé, patir com ens agrada patir...i allà es va anar, carregada de ganes de disfrutar.

Xari es va trobar bé durant tota la cursa i va fer un carreron. Es va ficar dins del Top Ten, aconseguint la 7a posició, que amb el nivell que hi havia sap com una victòria més. I sobretot, acabant molt contenta. Això si, va tindre que patir com tothom les inclemències del temps, amb molta aigua i fred, però demostrà que es una gran corredora, lluitadora i que té molta qualitat en les seves cames.

Xari, a vore si tens un poc de temps i ens contes la cursa......

Ens alegrem per ella, perquè la veritat, que s'ho té merescut, per tot el treball que fa en els entrenaments per a donar-nos totes estes alegries.

La prova va estar marcada com venint contant, per les dures condicions climatològiques que van haver, i com aixi ho posa de relleu els nombrosos abandonaments que tinguera. Al voltant del 75% dels participants (un total de 673 corredors).

A la fi, el que es una festa per a tots els que ens agrada aquest mon, va tindre un trist final, ja que com tots vos heu fet resó, varem tindre la desgraciada noticia de la mort d'una corredora catalana, Teresa Farriol, gran ultrafondiste i membre d'aquesta gran família que son els corredors per muntanya.

Des d'aquestes línies, el C.M.GR33 volem mostrar el nostre condol als familiars i amics de la Teresa.







lunes, 1 de octubre de 2012

Cavalls del Vent by Vicent Peris

I els cavalls es van desbocar…….

Les previsions meteorològiques durant la setmana prèvia, eren dolentes per al dia de la cursa. Sempre queda l’esperança de que tot siga un poc al revés de com diuen. Però, no va ser així. Segon objectiu important de la temporada i segona vegada que l’oratge anava a jugar un paper important, aquesta vegada amb unes condicions totalment opostes a les de la calurosa CSP. 

Vicent amb l'Anna Frost

A la reunió tècnica del divendres per la vesprada, des de l’organització ens donàven l’esperança de que l’oratge durant el trancurs de la cursa podia canviar a millor. I el dissabte per el matí, quan vam arribar a Bagà, no plovia i la temperatura incitava a eixir com vam eixir la majoria, de curt.
Ara bé, mitja hora abans de la sortida, ja “tancats” dins de la zona d’eixida, van començar a caure unes gotes, que ja no pararien en tot el dia.

Arribava bé de forma i amb moltes ganes de fer-ho bé. Vaig agafar una bona posició a l’eixida, darrere de tots els “pro”. La plaça plena de corredors i les porxades dels costats abarrotades de gent. La banda sonora per a l’ocasió, la de la película “El Último Mohicano”. Els pels de punta. La motivació a tope. Mireia i Jordi en els meus pensaments…….Tots ingredients perfectament combinats per a donar-ho tot.

La primera part de la cursa, fins al Niu de l’Àliga (2.500m)  eren 14 km. i algo més de 1.800 mD+ del tiró, sense descans. No pare de ploure, però no fa fred. I les dures rampes fan que el cos trenque a suar de mala manera. Així que fora maniguets i fora buff. Ara bé, conforme anem agafant altura, la temperatura va baixant i la plutja va agafant més intensitat. Així que una altra vegada a tapar-se.

L’ambient durant varios punts de la cursa, ha segut espectacular. M’ha fet recordar a Zegama. 

Arribe a Niu de l’Áliga en 2h12’. Porte 10’ de retard respecte del temps que m’havia marcat, però conforme està el terreny, ho puc donar per bo. Sense perdre gens de temps, ompli els botellins i comence una llarga i tècnica baixada. Vaig amb moltes ganes i estic disfrutant, baixant fort i amb seguretat. Després de la meua lessió de turmell, m’ha costat molt de temps agafar aquesta confiança, però per fi torne a disfrutar baixant. 

Entre aquest refugi i el següent, Serrat de les Esposes, vaig continuament passant corredors, sempre guanyant posicions, sense que ningú m’adelante a mi. Bé.

Vaig totalment banyat, però no tinc fred. A Serrat està Lucas i em pregunt si vull una samarreta llarga i un buff sec. “Pardillo” de mi li dic que no. Agafe un troç de plàtan, ompli un botellí i encare el cami cap al següent refugi. En poc més de mitja hora estic en Cortals. Allí ompli els dos botellins i encare un llarg tram fins a Prat d’Aguiló, on tenim una bossa amb material, que l’organització ens ha pujat fins allí. L’oratge va a pitjor. Plou fort, el vent és gelat i en alguns trams hi ha una densa boira que dificulta la visibilitat. Però el ritme que porte i les sensacions són bones.

Però, quan porte algo més de 5 hores de cursa, comence a tindre més fred del compte. Estic perdent altura i cada vegada tinc més fred. Tinc les mans gelades. Cada vegada que tinc que beure, tinc que apretar el botellí amb les 2 mans, ja que amb una no tinc prou força. Em costa fins i tot apretar un gel per a posar-me’l a la boca. La boca comença a tremolar-me inconscientment. I la mandíbula se me bloqueja per el fred.



Arribe a Prat d’Aguiló i lo primer que faig és agafar la bossa, amb la intenció d’entrar al refugi, posar-me roba seca, recuparar-me un poc i tornar a reprendre la cursa. A més em diuen que vaig entre els 20 primers. Entre al refu i em pregunten qué vull fer. I sense pensar-ho gens els dic “continuar”.  Però, tire a llevar-me la motxila i no puc ni desenganxar els passadors. Em tenen que ajudar. Estic tremolant tot a una com un cascabell. Dins al refugi, tapats amb mantes i amb mala cara, Tòfol Castanyer amb el suero posat, Ivan Ortiz, Joe Grant, …..corredors tots ells de primera fila. Heras també ha plegat ací. I alguns ho han fet inclús abans.
Em canvie la roba, em tapen amb una manta, em donen un caldo ben calent i em fan seure davant de l’estufa. No puc parar de tremolar. Em passen per el cap mil pensaments. Però al final, de manera més que encertada, decidisc abandonar. L’última hora de cursa he patit molt de fred i no he disfrutat gens. No para de ploure. Estem només a 3ºC. Sé que si isc d’ací em queda una pujada de 400 mD+ que em tornar a portar a 2.500 m. on encara farà més fred. Cada vegada la cursa serà més solitaria……Ja està bé de patir per avui. A partir d’ací ja juguem amb la nostra seguretat. Hi ha vegades que disfrutem patint, però avui no toca.
Tinc que dir que el tracte de l’assistència mèdica al refugi va ser de matrícula. D’ací ens van baixar amb cotxe al poble de baix i després en bus fins a Bagà. 

Aquesta vegada, la muntanya i l’oratge m’han vençut. Però algo he aprés. Tal i com va dir el divendres a la reunió tècnica Joan Solà (un dels responsables de Salomon a Espanya), “no hi ha mal oratge, sino mala roba”.

Cavalls del Vent, tornaré a rematar la feina.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!

V MARXA A PEU ENTREPARETS

Amb la cursa de Vilafranca realitzada el passat diumenge 23 de setembre, es posava punt final a la III Lliga de curses de muntanya Castelló Nord i la I Challenge de curses de muntanya - Diputació de Castelló.

El C.M.GR33, conseguia així dos nous títols per part dels nostres atletes Miguel Ángel Duplas, amb una tercera posició en la Lliga Castelló Nord, i campió de la I Challenge, i Silvia Sos que aconseguia per segona vegada consecutiva el títol de campiona de la Lliga Castelló Nord.

V MARXA A PEU ENTREPARETS

Fins la localitat de Vilafranca es van desplaçar els nostres companys Miguel Ángel, Xari i Silvia, tots tres amb objectius totalment diferents però units per la mateixa finalitat, gaudir de la muntanya i d'un matí amb pre-carrera, carrera, esmorzar i xarradeta!!


Miguel Ángel, només amb acabar la cursa, s'assegurava la tercera posició en la Lliga Castelló Nord, i la I Challenge la tenia més que guanyada. Així que sense presió alguna, va eixir amb el grup davanter per aconseguir una meritòria setena posició, amb un temps de 01:56:31. Recordem que hi havia un gran nivell en els corredors participants com van ser Cristobal Adell, Ramon Recatalá, Javier Robres, Mario Bonavista, Remigio Queral... i el nostre campió particular, Miguel Ángel Duplas, tots ells, grans corredors que van fer més emocionant aquesta edició.



La nostra amiga Xari, anava amb objectiu d'entrenar, ja que la propera setmana, havia aconseguit dorsal per a participar en la gran cursa Cavalls de Vents, i així poder-se llevar l'espineta del UTMB. Però encara així ningú dels que la coneixem dubtàvem que encara només anant a entrenar... donaria guerra i estaria en les primeres posicions. Va eixir sense crono i sense saber en cada moment els km que portava fets, i a la que es va donar conter entrava en meta amb un gran temps de 02:22:26, en segona posició, a pocs minuts darrere de la seua companya d'equip.


I finalment, Silvia es podria permetre quedar d'entre les cinc primeres fèmines per tal d'aconseguir el títol de la Lliga Castelló Nord. Però ja sabem que quan ens posem un dorsal, és difícil eixir en altra mentalitat que no siga, intentar donar el que podem i fer-ho el millor possible. Així doncs, Silvia eixint des del principi a bon ritme, va anar fent km fins que a falta de 5-6km es va donar conter que encara podia anar a buscar el rècord de la prova, que ella mateixa va establir en la darrera edició. I 13 segons van fer que la nostra amiga aconseguira rebaixar el temps establert i marcar un nou record en 02:19:50.


Així... bons resultats en la V edició de la Marxa a Peu Entreparets de Vilafranca per part del C.M.GR33, en la qual les nostres dos fèmines van compartir el podium de la cursa, en primera i segona posició. I el nostre imparable Miguel Ángel Duplas, entre els grans corredors, aconseguint el títol de campió de la I Challenge i una 3a posició en la Lliga Nord.

Silvia i Remigio, els dos guanyadors de la Lliga Castelló Nord 2012

Classificació masculina de la Lliga Nord


CLASSIFICACIÓ CURSA VILAFRANCA

RESSENYES PREMSA