C.M. GR-33

C.M. GR-33

martes, 31 de julio de 2012

3ª PROVA COPA ESPANYA

El nostre company Pedro Rodriguez continua imparable en la Copa d’Espanya de Curses per Muntanya.

Aquesta ocasió, es va disputar la 3ª prova de la Copa d’Espanya a Zumaia. Allí es va disputar la IV Zumaia Flysch Trail. El nostre company Pedro Rodriguez estava preparat per a defendre la seva primera posició en la categoria de Veterans, com és costum en ell, donant lo màxim de les seves facultats que són moltes.



Un total de 527 corredors es van agrupar a l’eixida i a les 10 en punt del matí, es va pendre la surtida de la cursa. Una cursa molt ràpida i és que el perfil 31,5 kilometres i 1.500 de desnivell, amb una cota màxima de poc mes de 300 metres, feien d’aquesta una cursa bona per als “galgos”

Aixó si, les vistes espectaculars, i és que com diu la web de la prova  “Los espectaculares acantilados de Zumaia componen uno de los santuarios geológicos más importantes y conocidos del mundo. Las rocas que forman estas capas casi verticales se crearon por la acumulación de sedimentos debajo del mar hace millones de años. Posteriormente, el levantamiento de los Pirineos y la incesante erosión del mar han dejado al descubierto 50 millones de años del pasado de nuestro planeta, definido, capa a capa, como si de un gran libro de historia se tratara. Leyendo entre los estratos y estudiando sus fósiles podemos descifrar algunos de los secretos mejor guardados de la historia de la Tierra, como son los ciclos climáticos, la caída de un meteorito que hizo desaparecer a los dinosaurios o el último gran calentamiento global, todo un mundo nuevo por descubrir en un apasionante viaje a través del tiempo.
Además de este tesoro geológico Zumaia alberga notables ejemplos de diferentes formaciones y ecosistemas cantábricos, como son la impresionante rasa mareal Deba-Zumaia (declarada biotipo protegido), las dunas de Santiago, el encinar de Artadi y el conjunto de islas y marismas de Bedua.”



Tornant a la carrera, Pedro va eixir amb les piles carregades al màxim, sabedor del seu potencial, ja que l’asfalt no li és desconegut, es va exprimir a més no poder, aconseguint la 1ª posició en la seva categoria i la 12ª Absoluta, amb el mateix temps que el 11é, a només 7 minuts del primer classificat.
Un granet més per a poder gaudir del premi que està lluitant a hores d’ara el nostre company, el campionat absolut en la Copa d’Espanya en la categoria de Veterà. També cal resaltar que Pedro està en aquest moment (provisionalmente) 6é en la categoria absoluta de la Copa d’Espanya.

Increible la copa que s'està marcant el tio Pedro.

CLASSIFICACIÓ COPA ESPANYA FEDME PROVISIONAL

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Nuestro compañero Pedro Rodríguez continúa imparable en la Copa de España de Carreras por Montaña.

En esta ocasión, se disputó la 3ª prueba de la Copa de España en Zumaia. Allí se disputó la IV Zumaia Flysch Trail. Nuestro compañero Pedro Rodríguez estaba preparado para defender su primera posición en la categoría de veteranos, como es costumbre en él, dando lo máximo de sus facultades, que son muchas.

Un total de 527 corredores se agruparon en la salida y a las 10 en punto de la mañana, se tomó la salida de la carrera. Una carrera muy rápida y es que el perfil 31,5 kilómetros y 1500 metros de desnivel, con una cota máxima de poco más de 300 metros, hacían de ésta una carrera buena para los “galgos”.

Eso sí, las vistas espectaculares, y es que como dice la web de la prueba “Los espectaculares acantilados de Zumaia componen uno de los santuarios geológicos más importantes y conocidos del mundo. Las rocas que forman estas capas casi verticales se crearon por la acumulación de sedimentos debajo del mar han dejado al descubierto 50 millones de años del pasado de nuestro planeta, definido, capa a capa, como si de un gran libro de historia se tratara. Leyendo entre los estratos y estudiando sus fósiles podemos descifrar algunos de los secretos mejor guardados de la historia de la Tierra, como son los ciclos climáticos, la caída de un meteorito que hizo desaparecer a los dinosaurios o el último gran calentamiento global, todo un mundo nuevo por descubrir en un apasionante viaje a través del tiempo.
Además de este tesoro geológico Zumaia alberga notables ejemplos de diferentes formaciones y ecosistemas cantábricos, como son la impresionante rasa mareal Deba-Zumaia (declarada biotipo protegido), las dunas de Santiago, el encinar de Artadi y el conjunto de islas y marismas de Bedua.”

Volviendo a la carrera, Pedro salió con las pilas cargadas al máximo, conocedor de su potencial, ya que el asfalto no le es desconocido, se exprimió a más no poder, consiguiendo la 1ª posición en su categoría y la 12ª Absoluta, con el mismo tiempo que el 11º, a tan solo 7 minutos del primer clasificado. Un granito más para poder disfrutar del premio por el cual está luchando a estas alturas nuestro compañero, el campeonato absoluto en la Copa de España en la categoría de Veterano. También resaltar que Pedro está en este momento (provisionalmente) 6º en la categoría absoluta de la Copa de España.


jueves, 26 de julio de 2012

GIIR DI MONT

Tot va començar ací. Finestrat, campionat D'Europa de KV. Jo anava a vore al meu amic Ramon Recatala, aquell any, component de la selecció nacional absoluta i a la fi, 3er classificat de la combinada....jas coca.

Aquest es el moment que li dic...."Marco, tu sabere que Kilian no ira al Giir'12, pero tengo una mala noticia para darte bambino. Iremos Diego Marin, Javi Robres, David Prades y yo...cagate lorito".

Ara m'ha cridat, m'ha dit que no potser...que no anirà....molta pressió. Jo li he dit..."lo entiendo Marco...pero me jodes, la idea era salir detrás de ti..."

Fora bromes, ens anem a Itàlia, al Giir di Mont . Segons diuen, es la Zegama italiana, en quant a animació o implicacio de la gent dels voltants amb la carrera, i a la vegada, en quan a la vistositat del recorregut.



La prova es a Premana, un poblet en els pre-Alps italians, situat en la regió de la Valsassina. Giir di Mont té un significat en el dialecte de la zona que es "alrededor de los pastos". Son 32 kilòmetres per a un total de 4.800 de desnivell acumulat (2.400+), per senders de muntanya. El sostre està situat a uns 2.063 en el kilòmetre 14,5.



Aquest any, el Giir di Mont es prova puntuable per a les World Series, i també està inclosa en el circuit de La Sportiva Gore-Tex Mountain Running Cup.



En quan ha participació, que dir... allí ens trobarem a els nostres cracks Luis Alberto, Miguel Caballero, David Prades, Jabier Olabarria, Jokin Lizeaga, Javi Robres, Tofol Castenyer, David Lopez, Diego Marin, Marc Pinsach, Ivan Ortiz, Xavier Espina, Just Sociats, Jessed.........pufffffffff.......



....i en ties, que van com a motos... Ohiana, Blanca Serrano, Nuria Picas, Nuria Dominguez, Laia Andreu-....que te pareix???


Doncs ara fiquem els extrangers, Ionut Zinca, Tom Owens, Michel Rabat, Robert Krupicka Mihail Manleev, Emmanuela Brizio, Emilie Forsberg.


No se si serà millor correr o sentar-te a vore a tots estos cracks. Per a fer-nos una idea del tema, els últims anys ha guanyat un tal Kilian Jornet, amb un temps de 3h...o siga, si sumem-restem i dividim per dos, ens adonarem de que podem trobar-nos i el temps que farem.

La tàctica meva està clara, eixir darrere de tota esta gent i en els últims kilòmetres intentar avançar-los. Sino puc, no passa res.

Demà partim de València via Bergamo (ací no es perdrem), i si arribem, farem cap a Premana, exactament estem en uns apartaments a la muntanya...

La primera anécdota del viatge. Tots creiem que Diego ens salvaria el cul, amb el seu italià (ens va enviar una conversa amb la xica de l'apartament...amb accents, histories, pa flipar a lo Rodolfo Valentino) i ens diu ahir...jo???? Aixo tot els el Google traductor....valgame dios!!! Total, repassem a vore qui pot ser el portaveu , el guia espiritual....

Javi: A mi no me mireis, yo soy de Teruel. No se ni hablar en castellano.(literal)
Alberto: Jo no se ni parlar.
David; Roig tomata, es riu. A mi no me mireu tampoc!!

Ens riem tots....no tenim ni idea ni Italià, ni angles ni res de res.

Intentarem passar-ho bé, per tots vosaltres.


Penso che un sogno così
 non ritorni mai più
Mi dipingevo le mani e la faccia di blu
Poi d'improvviso venivo dal vento rapito
E incominciavo a volare nel cielo infinito
Volare, oh, oh!
Cantare, oh, oh, oh, oh!


Arrivederci!!!!

INSCRIPCIONS

TRAIL DE L'ANETO

Aquest cap de setmana es disputa el Trail del Aneto by Trangoworld. Es tracta de tres proves independents:

•Vuelta al Aneto
•2 caras del Aneto
•Maraton del Aneto.

En aquesta ocasió, tindrem representació en la Vuelta al Aneto, per part dels nostres amics del C.M.GR33-TOTTRAIL, Patri Cabedo, David Mundina i Juanan Ruiz gaudiran a bon segur dels paratges per on es desenvolupa la carrera.



Així presenta la prova l'organització:

"VUELTA AL ANETO" recorre los caminos que rodean la cumbre del Aneto y el macizo de la Maladeta pasando por el Valle de Arán. La vuelta natural que recorre los senderos de montaña y parte del GR11 a su paso por el Parque Natural Posets-Maladeta por el sur y el Valle de Aran por el Norte. Es un trail de alta montaña de 96 kilómetros y 5.950 metros de desnivel positivo acumulado. El tiempo máximo para realizar el recorrido es de 30 horas, lo que permite completarlo caminando a buen ritmo de marcha.

Pasa por siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Barrabés, Nere y Artiga de Lin. Sus puntos culminantes son el Collado de Ballibierna de 2.728 metros, el Puerto de Vielha de 2.442 metros y el Puerto de la Picada de 2.477 metros. El trazado discurre por buenos senderos de alta montaña, donde los del Valle de Ballibierna son los más técnicos."




Record H: Salvador Calvo, 12h 02m 01s (2011)
Record M: Chari Adrian, 15h 20m 35s (2010)Vos sona el nom de la record-woman, siii es la nostra Xari, allà pel 2010. A saber que seria capaç avui en dia de fer.

Molta gent de Castelló, amics de les carreres, com Victor Bernad, Isaac Blasco, Sonia Escuriola, Miguel Antoli, Ruben Lucas, Osvaldo Redondo, David Ventura estaran junt als nostres patint pels pirineus i gaudint com no de l'entorn.

Molta sort a tots!!!

INSCRIPCIONS

miércoles, 25 de julio de 2012

I 5km Platges de Torreblanca

Desprès de fer Serra d'Engarceran, i quasi sense temps per a recuperar-se, les nostre amigues Silvia i Patri van pensar que no tenien prou i es van dirigir cap a la Platja de Torreblanca a la fi de disputar esta nova cursa. Un 5 mil, el 5 Km Platges de Torreblanca.

La carrera, agònica. Un 5 mil es lo que té. A més, tenien la competència de la corredora Marta Pons, "especialista" en asfalt, però tampoc va poder amb les nostres amigues, que havien decidit que este dissabte, era per a elles. Patri i Sílvia aconseguiren fer els 5 kilòmetres amb una marca de 18'56'', contant que venien de fer una cursa per muntanya unes hores abans, dona a entendre la qualitat de les nostres amigues.

Les classificacions:

1.-Silvia Sos          18'56''
2.-Patri Cabedo    18'56''
3.-Marta Pons      19'03''

1.-Miguel Mendoza 16'22''
2.-Vicente Sanchez 16'24''
3.-Vicente Herrero 16'34''


Ara, una vegada acabat el finde correril, el C.M.GR33-TOTTRAIL ha sancionat a la seva corredora Sílvia Sos, amb la prohibició de competir fins a que no es recupere. Està corrent amb una elongació a l'isquio, i si, des-de fa més d'un mes. La mesura que prenem es de caràcter immediat, i si no la cumplis, que es cree ella un blog perquè ací no anem a publicar res. (La tia ja està inscrita per a La Barona!!!!!!!!). Esperem que ens faça cas, sinó la sanció potser siga mes important.

CLASSIFICACIÓ

RESSENYA PREMSA


CAMPIONAT ESPANYA CARRERA VERTICAL FEDME

El 14 de juliol es va disputar a Sierra Nevada, Monachil, el Campionat Individual Absolut d'Espanya de Carreres Verticals Fedme.

Amb una participació de gran qualitat en totes les categories la lluita per les primeres posicions estava garantida. Allí es van desplaçar els Raul Garcia, Zaid Ait Malek, Jessed Hernandez, De la Morena, Joan Freixa, Ivan Ortiz, corredors companys de la nostra selección com Emili Selles, J.A.Quilis i Olegario Alario, en categoria absoluta. En dones millor si cap, amb Laura Orgue, Mireia Miro, Monica Ardid, Silvia Leal, la corredora local Blanca Serrano y també representació de la nostra selecció amb Melissa Gali i Leti Pallas.

També estaven els "peques" Andrea Martínez Font, Ramon Navarre, Alejandro Muchola, Guillem Font, Júlia Font amb la nostra selecció.

I com no, amb la presencia de components del C.M.GR33-TOTTRAIL, Ignasi Cardona i David Prades representant a la Selecció Valenciana de Curses per Muntanya.
David en acció


La cursa per als nostres amics, va estar marcada per dues cares ben diferents. Si Ignasi no aconseguia tindre bones sensacions en cap moment (no va ser el seu dia) per a demostrar de que era capaç, cosa que ja havia fet en els recents SkyGames, el nostre júnior David Prades, es convertia en CAMPIO D'ESPANYA de la seva categoria. Però cap destacar, que David va fer el 9e. millor temps absolut. O siga, es va plantar en el TOP TEN, del Campionat d'Espanya de Curses Verticals.
El gran Ignasi patint...

Una altra gran alegria la que mos dona el nostre company, el xicotet (ara dirà...ja no soc tant xicotet!!!!) David Prades. Gran futur el que té per davant aquest gran corredor.
Campió d'Espanya!!!

destaquem les classificacions principals:

Categoria Junior

1.- David Prades     48'30''
2.- Oriol Cardona   50'22''
3.- Xavie Jove        51'07''

Categoria Senior M

Zaid Ait Malek       43'06''
1.-Raul Garcia        43'17''
2.-Jessed Hndez.    44'17''
3.-J.De la Morena  44'28''
15.-Ignasi Cardona 50'12''

Categoria Senior F

1.-Laura Orgue  51'25''
2.-Mireia Miro   53'33''
3.-Silvia Leal      54'50''

CLASSIFICACIONS



XIV VOLTA A PEU SERRA D'ENGARCERAN

El dissabte a les 8:00h es donava l'eixida de la XIV Volta a Peu de la Serra d'Engarceran, Premi CRM, II Copa Diputació de Castelló i I Challenge de Curses de Muntanya Diputació de Castelló.


Com ja vam dir en la prèvia, els nostres amics i amigues, Sílvia Sos, Patri Cabedo, Miguel Àngel Duplas i J.J. Rubio, estarien presents a la prova.


Va eixir un bon dia per a córrer i ho van aprofitar els nostres companys. Això si, amb la sorpresa del kilòmetre i pico que es van trobar de més del previst.

Sílvia i Patri, van córrer tota la cursa juntes, sense grans complicacions, aconseguien creuar la meta en un temps de 1h49:52.


No cal dir lo molt que van gaudir estes dos grans corredores del C.M.GR33-TOTTRAIL, ja que este món de les carreres, ha fet que forgen una gran amistat i encara de la competitivitat que tenen (necessària per a fer els resultats que ens tenen acostumats), demostren que no es tot córrer. Tal volta alguna vegada es donaran conter que este serà el premi més gran que tindran en la seva vida esportiva.



tirando de galones!

En hòmens, el nostre capità M.A.Duplas, prompte va agafar el comandament de la carrera.

Conscient com ningú de la qualitat que hi havia, amb un Mario Bonavista que està en un gran moment de forma i un Javi Robres que també demostra dia a dia un gran nivell.

Així, ja als carrers de Serra va tirar de galons i tothom darrere d'ell....Què tio!!!


Segons els rumors va dir....."qui em passe el mate!!! Sabedor dels fotògrafs que hi havien en l'eixida.


Va fer tota la carrera junt a Mario, fins els últims kilòmetres que Mario va assestar el colp definitiu.

Tercer entraria Javi Robres, que va cremar els seus cartutxos en la Meta Volant que li donava un Pernil i 2 botelles de vi....(crec que va ser prou Intel.ligent).

Javi Rubio, va entrar en la 23ava posició, en un temps de 1h40'12'', sense eixir a competir, si que fer aquesta bonica cursa.




la carrera de Miguel:

"Acudía un poco a ciegas a la carrera de La Serra, no la había corrido nunca y no tenia referencias, por lo que había escuchado el circuito se me adaptaba bien y era un día para arriesgar y coger el máximo de puntos para la Challenge y la Lliga Nord.

Así pues desde la salida nos vamos Javi Robres, Mario Bonavista y yo en solitario, el ritmo es fuerte pero lo llevo bien, aproximadamente a mitad se descuelga un poco Javi y nos quedamos Mario y yo mano a mano hasta los últimos 5 km donde Mario sube el ritmo y no puedo seguirlo. Al final un 2º puesto y contento, escalando posiciones hasta la 3ª plaza en la Lliga Nord y siguiendo en la pelea por la Challenge del Diputación."

La rotja al capdavant!!


A la fi, grans resultats, amb Sílvia i Patri com a primera i segona classificada i amb un gran Miguel Angel, amb un molt bo segon lloc. Tant Sílvia com Miguel Angel, estan a la vegada lluitant per la classificació final de la Lliga Nord i del Challenger en el cas de Miguel, competicions promogudes i recolzades per la Excma. Diputació de Castelló.
1.- Silvia Sos         1h49'52''
2.-Patri Cabedo     1h49'52''
3.-Raquel Mtnez.  1h56'13''



1.- Mario Bonavista     1h26'18''
2.- Miguel A.Duplas    1h28'48''
3.- Javi Robres            1h29'27''
23.-J.J.Rubio               1h40'12''

Vistabella ens espera!!


FOTOS C.M.GR33 (Fotos de Cursa Iberica i Amics de la Muntanya)

viernes, 20 de julio de 2012

CURSES CAP DE SETMANA 21 - 22 DE JULIOL

XIV VOLTA A PEU LA SERRA D'EN GARCERAN

El proper dissabte 21 de juliol, quatre components del C.M.GR33 - Tottrail es desplaçaran fins la localitat de la Serra Engarceran per participar en la XIV Volta a Peu.



Jose Javier Rubio, Patricia Cabedo, Miguel Ángel Duplas i Silvia Sos, seran els atletes del club que es trobaran en la línia d'eixida per recòrrer els 17 kilòmetres amb 980 metres de desnivell positiu que composen aquesta cursa.



La Volta a Peu a la Serra, forma part de la VI Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord, i serà la 4a prova puntuable en la qual els nostres amics intentaran aconseguir punts suficients per continuar apropant-se a les primeres posicions d'aquesta Lliga.

PÀGINA WEB DE LA CURSA


miércoles, 18 de julio de 2012

III ULTRA TRAIL EHUNMILAK (2)

La nostra gran ultra Xari Adrián, dies previs al gran Ultra Trail Ehunmilak, partia com a favorita per aconseguir la victòria en aquest ultra dur i llarg que transcorre per terreny guipuscoà una distància de 168 km i amb un desnivell positiu de 11.000 metres.

Per a nosaltres, sempre és i serà favorita, és una campiona, una gran corredora i lluitadora. Per això sabiem de bona tinta, que estaria ahí, davant en el lloc que li correspon!!!



Xari, totalment integrada en l'ambient!!

El divendres 13 de juliol, a les 18:00 hores, es donava l'eixida a la III Edició de la Ehunmilak, una prova molt exigent no accessible per a qualsevol. I ahí es trobava la nostra amiga Xari, preparada per afrontar una de les curses més dures a les que hauria participat en el seu historial esportiu.

L'equip C.M.GR33 junt a familiars i amics, vam estar pendent des del minut zero de la cursa de la nostra companya, actualitzant en cada moment els temps i comprovant la seua evolució control a control.
Ja en el primer control, vam poder comprobar que Xari encapçalava la cursa per davant de la resta de fèmines, avantatjant en més de 10 minuts a la seua competidora més propera, Jone Urkizu. A cada control, aquesta diferència s'anava augmentant, tant és així, que va arribar a marca una gran i important diferència de fins 1 hora respecte de la segona, en el control de Amezketa (km 96).



Xari Adrián, fent marxa sense pausa!!

A partir d'eixe punt, algo ens indicava que a la nostra companya li passava alguna cosa, ja que la diferència de temps respecte a la segona, anava disminuint, i tant és així que a falta de 10 km, en l'últim control, Xari només li avantatjava en 1min i 10 segons. Pufffff!!!!! Què li devia estar passant?????? I tots ací des de casa, preocupats i la pàgina web de l'organització colapsada i sense funcionar!!!!

Però després sabriem que un problema en la cama que arrastrava la nostra amiga des del km 80, seria la resposta a aquestes preocupacions.

Amb la força i valentia que caracteritzen a la nostra campiona, quan va vore apropar-se a la segona a falta de 10 km, va apretar les dents i encara sense saber ben bé d'on va traure les forces, no podia deixar-se vèncer, havent lluitat quasi 30 hores per estar ahí davant.

Així que a la fi, amb 30 hores 55 minuts i 11 segons va entrar en primera posició femenina, i amb 6 minuts i 50 segons per davant de la segona classificada, Jone Urkizu!!! La tercera classificada va ser Jaione Sasieta, entrant 2 hores i 19 minuts per darrere de la nostra campiona!

Gran Xari, una vegada més ens has donat una majestuosa lliçó de la capacitat de sofriment, de lluita i valentia que te caracteritzen!! ENHORABONA CAMPIONA!!

CLASSIFICACIONS
RESSENYA CORREDOR DE MONTAÑA.COM

XII VOLTA A PEU A MONCOFA

Qui no podia fallar aquest cap de setmana passat en alguna de les curses que es realitzaven, era el nostre amic Miguel Ángel Duplas.

Encara que no tinguera pensat competir, a última hora es va vore mig liat per uns amics i a Moncofa se'n va anar per participar en la XII Volta a Peu, una cursa de 10 km que es va disputar el passat dissabte 14 de juliol a les 19:30 hores.

Miguel Ángel va anar tota la cursa en el grup davanter, i fins que faltaven 500 metres per a meta no es van decidir les primeres posicions.

Com un keniata més...!!! en el grup davanter!!
Tant és aixina, que en 10 segons van entrar els tres primers classificats, sent tercer absolut i primer en categoria sènior, el nostre company Miguel Ángel.


Migue entrant a meta!!

Junt a ell van formar el podium absolut Saul Cuadrado (1r) i Vicente Sánchez (2n).

Miguel Ángel Duplas: 3r classificat absolut - 1r classificat categoria sènior - Temps: 00:34:06

CLASSIFICACIONS
RESSENYA PREMSA I GALERIA FOTOGRÀFICA "LA PLANA AL DIA"

martes, 17 de julio de 2012

I PUJADA SANTA LLÚCIA - ALCOSSEBRE

Sense estar inscrita, el diumenge 15 de juliol, la nostra amiga Silvia, a última hora, va decidir participar en aquesta primera cursa organitzada pels Amics de les Curses Populars Alcalà - Alcossebre.
Després de passar tot el dia del dissabte de boda, canviant les sabatilles esportives per caminar amb uns tacons de més de 8 cm als que no està acostumada, va decidir que l'entrenament de muntanya que li tocava realitzar el diumenge, el faria per la Serra d'Irta, apuntant-se in situ a la I Pujada a Santa Llúcia.
Així, sense quasi haver dormit més de 4 hores, la nostra corredora va formar part dels quasi 300 participants que van prendre l'eixida en aquesta nova cursa que recorria una distància de 17 kilòmetres.


La carrera de Silvia,

"Dissabte a migdia tenia la boda del meu cosí, així que no vaig planificar fer la cursa del diumenge, fins que no passara el dia i sapiera com acabaria de cansada. Sobre tot no sabia com tindria els peus després d'estar tot el dia sobre uns tacons als quals mai podré acostumar-me (lo bé que se va en sabatilles!!!!!).
A les 23:00 de la nit del dissabte, vaig decidir participar de la cursa i així fer l'entrenament del diumenge de muntanya. Sense haver dormit moltes hores, a les 7:30 hores del matí ja estava en la línia d'eixida per participar en aquesta cursa.
Amb un poc de retard, es dona l'eixida en direcció a la primera pujada, a l'ermita de Santa Llúcia. Anava un poc tocada de l'isquio, així que havia de vore com responia pujant, encara que sabia que els problemes em sorgirien a l'hora de baixar.
Eixim a un ritme prou ràpid i només entrar a la senda que dirigeix a l'ermita, vaig junt a Marta Pons, que no se separa de mi en tota la pujada. Moments abans de coronar l'ermita, divise un arc de meta volant, i com no m'havia mirat el reglament no sabia que hi havia un premi especial. Canvie un poc el ritme per travessar l'arc de meta per davant de Marta. Després, en meta, m'enteraria que no hi havia meta volant per a xiques, ja que el premi era només per al primer o primera de tota la cursa que travessara l'arc del premi especial. I evidentment, mai podria ser una xica!!
Pufffff!!! Quin mal de cames!!! Però ja estava, ja havia aplegat dalt. Ahí comença la primera baixada per una senda molt bonica que anava fent zig zag. En eixe moment vaig poder separar-me uns metres de Marta i marcar distància que m'ajudaria per a mantindre la posició en la resta de la cursa.

Inici de la segona pujada

Abans d'iniciar la segona pujada, vam recòrrer molt de tram de pista i asfalt que se me va fer prou pesada. La senda que recorria la segona pujada era molt bonica, i posant la reductora, la vaig poder fer tota trotant. Una vegada dalt, quedaven 6 km tots de baixada per pista i més pista, quasi una autopista. I ahí és on vaig tindre que augmentar encara més si podia el ritme, perquè sabia que Marta només xafara la pista, era on me podria retallar.
Se me va fer molt llarga la baixada, i ja quasi quan estava baix, deixe de vore cintes... m'havia perdut. Seguisc per on crec que és el camí i no veig cap cinta més. Així que decidisc tornar enrerre per si trobe algun corredor. Arriben un grup de 3 o 4 corredors que els ha passat el mateix que a mi. M'unisc a ells i decidim baixar per on anàvem, sense vore cintes, però fem cap a una rotonda on un agent de la guàrdia civil ens indica per on hem d'anar.
Arribant a meta, veig a mon pare, preparat per a entrar corrent en mi. En la cursa del Bartolo, ja es va quedar amb les ganes. Així que l'agafe de la mà i fem els últims 20 metres junts, i em quede amb la satisfacció de la cara de felicitat de mon pare, i això no es paga amb cap trofeu!!!

Silvia amb son pare, entrant a meta!

 Temps: 1h 30 min 54 segons
1a classificada absoluta
29a classificada general

Van completar el podium Marta Pons (2a classificada) i Marta Noelia Lluch (3a classificada).
En categoria masculina el podium va estar format per Jose Angel Ebrí (1r), Javier Lozano (2n) i Sergio Sánchez (3r).


Primers classificats femení i masculí (Silvia Sos i Jose Ángel Ebrí)
Si en alguna cosa es pot millorar aquesta nova cursa de cara a futures edicions, tal vegada siga el detall de la meta volant. Per tal de motivar i incentivar a les fèmines en aquestes curses, caldria separar el premi de la meta volant, ja que si es dona al primer o primera atleta que aconsegueix arribar a un punt determinat, les diferències físiques que ens caracteritzen als xics i a les xiques, fa humanament impossible que siga una xica la que lluite o opte per aconseguir aquest triomf. No és la primera carrera que passa ni l'última, ben segur, però servisca aquest incís per reflexionar sobre el tema!!

RESSENYA, FOTOS I CLASSIFICACIÓ (PERIÒDIC ONLINE EL SET)


jueves, 12 de julio de 2012

ANDORRA ULTRA TRAIL -CELESTRAIL-

El nostre company Vicente Betoret, va estar a l’eixida de la Celestrail una de les carreres que està dins de L’Andorra Ultra Trail i a la que va acudir fent parada per a la seva preparación per a la TDL. Acumular kilòmetres era el seu objetiu.

Un total de 14h17'48'' va tindre que emplear el nostre amic Beto, per a cobrir els 83 kms de la prova.


Recordem les dades més importants d’esta carrera:

•83 km con 5.000 m de desnivel positivo y de desnivel negativo (*)
•Salida del centro del pueblo de Ordino el viernes a las 21 horas para llegar al centro del pueblo de Ordino
•Lo más espectacular: la cresta del Clot del Cavall, bajo la luna llena, con magníficos paísajes
•Lo más técnico: subida al Clot del Cavall
•Muchos tramos para correr
•Pendiente más fuerte: 34% (340 m de desnivel en 1 km) ultimo tramo antes del Coll d'Arenes
•Subida más larga: 6,5 km (1.185 m de desnivel, o sea 18% de pendiente) de Llorts hasta el Clot del Cavall
•Altitud media: 1.800 m
•Bastones autorizados
•7 avituallamientos

I aquí la “foto” de la misma:




CLASSIFICACIÓ

miércoles, 11 de julio de 2012

III ULTRA TRAIL EHUNMILAK

El nou repte de la nostra amiga Xari Adrian, en la seva posada a punt per a la UTMB la portarà a la tercera edició de la EHUNMILAK, una Ultra de 168 km per senders dels parcs naturals de Aralar i Aizkorri i que li faran pujar als pics Txindoki (1.346mts), Ganbo (1.402mts) Aizkorri (1.528 mts), Erlo (1.026 mts), Izaspi (967 mts) y Ernio (1.075 mts) per acumular un total de +11.000 mts de desnivell. Brutal !!! Ací la criatura:




En paraules de Xari "la faré com a entrenament per a la UTMB..." així que no pressioneu a la nostra xiqueta, i no li exigiu res...

L'eixida serà el pròxim divendres a les 18:00h en l'ajuntament de Beasain. Davant li esperen moltes hores de lluita, per a fer els 168 kms, però tinga per segur, que molt acompanyada per tots nosaltres.

les dades técniques de la prova:

DISTANCIA168Km
DESNIVEL POSITIVO+/-11.000m
DESNIVEL NEGATIVO+/-11.000m
HORARIO DE SALIDAViernes 18:00h
LLEGADA PRIMER PARTICIPANTE+/- Sabado 16:00h
LLEGADA ULTIMO PARTICIPANTE+/- Domingo 18:00h
SALIDA/METAAyuntamiento Beasain


 

 

 


Les dos últimes edicions, varen estar guanyades per una super campiona com es NEREA MARTINEZ, un referent en el mon de les Ultres, i de segur que també per a la nostra companya. Va ser a la segona edició, l'any passat quan va fer la seva millor marca, establint el record de la prova en 28h00'56''.

El C.M.GR33-TOTTRAIL estarà molt pendent de la nostra corredora...

MOLTS ANIMS XARI !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta volta no li exigirem una crònica...a no ser que ella vullga...





XIV MARXA AL BARTOLO

En aquesta ocasió, dos membres del C.M.GR33-TOTTRAIL serien els que ens representarien en la XIV Marxa al Bartolo, el passat diumenge 8 de juliol, Juanan Ruiz i Silvia Sos, els dos, participants la setmana anterior en la Cursa de Benassal.


A les 7:00 hores del matí es va donar l'eixida des de la localitat de Benicassim per cobrir una distància de 23'4 km amb un desnivell positiu de 1077 metres, i finalitzar en la platja d'Almadrava.

El nostre amic Juanan, va donar molta guerra en aquesta cursa, i tant és així, que es va quedar a tan sols 9 segons de pujar al primer escaló del podium. De ben segur, que només amb 100-200 metres més, haguera tingut prou per aconseguir eixa posició, aconseguida finalment per Raimundo Défez. 
Juanan va fer un magnífic temps de 1:53:12!!
Ens alegrem molt perquè ja el tenim ahí, lluitant per les primeres posicions!! Enhorabona per eixa segona posició!!! Va completar podium amb tercera posició el nostre amic David Ballester.



Per una altra banda, si alguna cursa li faltava per participar a la nostra amiga Silvia, aquesta era la Marxa al Bartolo. I gràcies als ànims de Xari dies abans per a que participara i amb l'autorització de la seua trainner i "presi" Lola, el mateix dia que finalitzaven les inscripcions, es va inscriure a aquesta cursa fins el moment, nova per a ella.

Recorregut nou per a ella com a cursa, però no el terreny, per on tantes vegades ella i amics d'entrenament han rodat.

La carrera de Silvia,

Isc per sensacions, perquè no conec massa el traçat de la cursa, encara que he passat per quasi totes les sendes i pistes per on transcorre la prova. Me trobe bé, molt bé muscularment, i faig tota la pujada de pista molt còmoda i avançant corredors. Abans d'aplegar al primer control, ja senc la veu de Lola, demanant-me el pas a altres corredors davant meua. Sense adonar-me'n me passe el control i quan veig a molts corredors amb gots a la mà em gire, i veig que m'havia passat uns 100 metres l'avituallament. Sense pensar-ho 2 vegades, gire i torne cap al control per beure, eren les 7:30 més o menys i feia molta calor. 
Seguisc cap a dalt, en busca de la pista de Bruno, que ens portarà a les crestes. Una vegada en la senda de les crestes, m'acomode molt al ritme dels que portava davant, fins que pense... No aniré massa relaxada??? Així que decidisc canviar un poc el ritme fins arribar al proper control, el que organitzen els   meus amics i companys de la Pedrera. Recupere un poc en el control, i a partir d'ahí... a baixar, a baixar, i continuar baixant. 



La pista de baixada se me va fer molt llarga, i a més a més anava tot el rato assoles. Tenia por de perdre'm, perquè no estic acostumada a seguir les cintes, és cert, estic molt mal acostumada!!! A la fi, arribe al proper control, abans de pujar les agulles. Ahí torne a sentir la "veueta" de Lola, "Esos brazos!!" Però no la veia, devia estar amagada per alguna de les sendes que em tocava pujar. M'hidrate bé en el control i em dirigisc a l'última pujada, segons el perfil, curta però intensa. Ahí em trobe a Lola animant-me i sense deixar de parlar!!! Comence a pujar molt còmoda, després de la baixada tant llarga i de pista, desitjava pujar, les meues cames m'ho van agrair. Però quan vaig arribar dalt, i vaig vore al nostre amic Eladi, li pregunte: queda més pujada?? I em contesta... NO, ara ja és tot baixada!!!
Se m'havia fet curta, molt curta eixa pujada. I una altra vegada baixar... puffffff!!!!!
Baixada de senda, i amb pedres soltes... i com jo, més bé sóc un "patet" baixant, em costa molt agafar ritme, de fet, crec que no l'aconseguisc agafar en tota la baixada. M'acomode també al ritme d'un corredor de davant, fins que decidisc passar-lo. I a partir d'ahi, s'acaba el terreny més roïn i només queda arribar a vora platja, per afrontar els últims 500 metres del passeig marítim que em portarà a l'arc de meta. Aquests últims metres, fins que vaig divisar l'arc de meta, se me van fer llargs, molt llargs... i a més a més, esquivant a la gent que anava passejant pel passeig. 
A falta de 50 - 60 metres per creuar la línia de meta, veig a mon pare. Una de les seues ilusions és creuar la línia de meta amb la seua filla. Li dic que vinga, però l'assistència massiva de públic, li va fer desistir, i em va prometre que a la pròxima!! 



Premi especial Irene Edo
Creue la línia de meta, i tinc el nom d'una amiga, corredora i gran persona al cap, IRENE EDO. Per ella, a ella li dedique aquest triomf.

Perquè per molts trofeus que haja pogut aconseguir aquests anys, mai he aconseguit cap trofeu tant especial, emotiu i important com aquest!!
Temps de carrera: 02:18:50. 1a classificada absoluta. 35 classificada de la general.








Podiums diferents categories

RESSENYA PERIÒDIC MEDITERRÀNEO
Ressenya del periòdic Mediterràneo 09/07/2012


BOCA DEL INFIERNO

DOS UELES A LA “VALL D’ECHO”

La coca de xocolata de Silvia ens havia donat molt bon resultat a l’última pujada a les terres aragoneses, així que, encara que menys elaborada i artesana, divendres vam preparar l’avituallament. Lola em va donar el vist-i-plau dissabte, però ja em va dir que res a vore amb la que cuina la pastissera del Club.

Dissabte al matí, a les 12:30, puntuals com sempre, vam sortir de La Vilavella, amb moltes ganes i il·lusió. El viatge de pujar es va fer agradable, i ja havíem decidit parar a l’altura de Saragossa. Vam triar a l’atzar un poble, i de tots els que hi havia, el més prop de l’autovia, i ens va tocar anar al “Restaurante Casa Lola”. Vam dinar molt bé, encara que les mosques ens van acompanyar durant tot el temps que hi vam estar.

I va sortir la frase: “Sempre ens deixem les curves per després de menjar”. Sí, així és, especialment quant vam passar pel “Reino de los Mallos”, concretament a  Mallos de Riglos. Ah pues¡¡¡¡¡



Portàvem el tomtom en marxa, però el xòfer no el mirava molt, així que ens vam equivocar un parell de voltes, però res de importància, tot controlat.

A les 18:15 vam arribar al Hotel Rural Uson, i al moment, ja estàvem amb les bambes posades i fent l’activació de rigor. 25’ i a la dutxa, després a replegar dorsals i la xerrada tècnica.




Per la nit va caure una pluja intensa, i la temperatura va caure, inclús va haver qui va dormir en camiseta tèrmica. Encara que els mosquits més bé pareixien avions, ens van deixar dormir tota la nit.



El Pirineu és espectacular, ens trobem a uns 7km de Hecho, molt prop de la Selva de Oza, al mig d’un vall preciós, rodejats de fagedes i pinedes, que a partir dels 1500 m es converteixen en prats alpins, ufff...., l’olor de la natura és molt diferent a la que fa per les terres castellonenques per estes dates.



Pel matí, vam baixar a desdejunar, i la coca de xocolata amb nosaltres, vam obrir el taper i vam fer un tast: “bona, es pot menjar”.


A les 8:10 ja estàvem al cotxe, carretera fins la Selva de Oza, per vore l’ambient i començar a escalfar. Vam mirar de seguida temperatura, encara que ens havíem adonat que feia fred, i el cotxe ens donava la raó, 11 graus.





La carrera de Diego,

Els primers dos km eren tots de pujada per una pista forestal. Ahí vam aguantar el tipo, amb el grupet de davant, després començà un tros de senda cap a avall (de seguida em ve al cap “el manco”, ostia¡¡¡¡ pos no patirà eixe tío), seguim tots estirats, i després ja venen les pujades tècniques. Fins al km 4 on estava el primer punt d’aigua, encara estem mig enganxats a la cursa, però després ja comencem a caminar. Realment no sabria descriure on era pujada i baixada, i tampoc on estava situat, crec que em vaig borrar un poc de la carrera, seguim caminant, em passaven tots (5-6 corredors), i em costava aguantar-los, intentava trotar un poc, però al final sempre caminant. Ja estàvem pujant cap al Refugi de Gabardito, agafem un poc  de pista forestal, i allí em defenc millor, anem un grup de corredors 6-7 tots junts, separats uns metres. Quan arribem dalt, planegem 400 m, perfecte per a mi, i abans de baixar ja n’he passat a 4. A partir d’aquest tram comencem a recuperar, tot cap a vall, passem 3 corredors més, i arribem al pont de Santa Ana, tornem a muntar. Aquest tram de la via romana l’havia fet el dia abans, però ahir més ràpid, alce poc els peus i em tropece amb una pedra, em costa poc alçar-me, mire cap enrere i no m’ha vist ningú, aleeeee¡¡¡, a continuar. Pas molt curt, quasi caminat, veig un corredor davant meu, i sé que el puc passar, ell em trau a les pujades, però jo recupere a les baixades. Abans del penúltim punt d’aigua ja vaig davant d’ell, porte 2h03’, i pregunte a l’organització quan queda, uff, 5km, no em quadren els temps, li done pas al basc, “pasa, que tú subes mejor”. Arribem al penúltim port, i allí em dona pas ell, li trac un poc d'avantatge, 30-40 segons, però, impossible, quan arribem a l’última pujada ja el tinc pegat al cul. L’últim 1500 és de baixada i corredor, així que fem altre estironet, hi ha que baixar de les 2h30’, i sí, arribem. 2 hores 27’, setena posició, a tant sols  1 minut del 5e i el 6e (amb un poc de ....., sempre acabes pensant el mateix). El Garmin va marcar al final de la cursa 1882 m d’ascens total.
Ara què faig? Hi ha que anar a buscar a Alberto, que si va un poc tocat segur que agrairà la companya l’ultim tram. Vaig caminant, intente trotar un poc per a soltar, i de quant en quant el cride. Després de passar un pont, a uns 2 km de meta em contesta, bé, està ahí (ja havia pensat que ..., no, és molt dur, apenes fa un mes que s’ha trencat la clavícula, però ahí està).
Li faig companyia fins a meta, animant-lo, però li falta un poc de xispa, je, je, ...

Bon entrenament per al GR-33, ara ja toca pensar en la pròxima, el Giir di Mont.

La carrera d’Albert,

9h15’ eixida. 9h20’ no vaig ni cara a l’aire. A la primera pujada, ja m’havien passat tots...com a coets, a les baixades aconseguia recuperar algo, però el recorregut estava banyat (seguint les ordres que m’havien donat, me vaig embenar els turmells) i després de dos sustets, es va acabar la carrera...tocava patir pujant, i patir baixant...i vinga caure minuts me va donar temps de pensar, entre altres coses, pensar que ens quedaríem a dinar perquè Diego havia fet pòdium!! A Guara, va estar molt prop dels primers, i esta vegada..... va eixir un dia roin, perquè sinó, també haguera estat.
Agrair a Diego que vinguera a per mi...la uela era jo, ell va molt i anirà més. Ara perfeccionarà 2 cosetes que li falten, desistirà de fer coca de xocolate (ara que ningú ho veu...pufff...per no fer-li un lleig me la vaig tragar...jejje. Com la de Silvia no hi ha, varem tirar en falta a la coca i a la cuinera).

molt bona, la coca moooooolt bona.

Encara li estem agafant el punt a estes carreres dels pirineus, per al gran calendari del 2013 en buscarem alguna.
A mi em queda treballar molt per arribar al Giir di Mont, i no patir tant...He vist que no és el mateix entrenar que competir, més que tot, la tensió és molt diferent, i això repercutís bastant  en el tema de la clavícula...però estem sencers...NO....???, DIEGO!!
I si...com es normal hi han coses que ens acompanyen en tots els viatges:
-Perdre'm. (Vaig fer cap dins de Saragossa, però com ja m’havia perdut igual una altra vegada, vaig eixir de l’embolic de seguida)
-Deixar-nos algo. Tocava les federatives, jo estava tranquil, tenia l’ampliació per a córrer a Europa, però Diego, per a fardar, la va tirar damunt la taula...juju.. Recuperades també.
-Que m’entre la son baixant quan conduïsc. Vaig aconseguir arribar quasi a Terol, després Dieguito va fer de xofer i jo vaig guassapejar,  i me vaig espavilar.
Segurament algo em deixe....

CLASSIFICACIÓ

FOTOS C.M.GR33