C.M. GR-33

C.M. GR-33

martes, 2 de octubre de 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA D'ALCORA

Uns moments avanç de la sortida i encara sent negra nit, els nostres amics Diego, David i Alberto parlaven de com afrontarien la cursa. David es maleïa pel nivell dels participants que va recollir aquesta prova, i es que els depòsits de provisions del David ja estan baixant, i hi havia un pernil en joc. Diego feia provatures de cara al futur, i va eixir en modo test a la cursa. Alberto duia molt bona preparació i era un objectiu clar aquesta carrera (si, la nit abans va decidir anar a correr a Alcora més que tot, per vore com de mal es trobava i fonamentar les seves creencies).

Tots tres van calfar junts, com es sol fer en totes les curses, 15' de trote buscant un lloc, acollidor, calentet, on fer les ultimes necessitats, així...van anar a fer pipí i popó. Que dos!!!

La cursa

El dia està tancat i tot fa indicar que ens salvaren de la pluja.



Ens donem sort i molts ànims per a la cursa i esperem a les 8.....L'eixida un poc curiosa, l'arc està uns 50 metres darrere d'on sortim....David em diu que l'any passat ja va ser igual.
El recorregut es prou corredor, amb dos pujades més dures i dos curtes. Però que en tot moment donen per a córrer. El recorregut alterna senda i pista, amb molt pocs trams tècnics. Son 890 mts de desnivell positiu en 20,5 kilòmetres. Baixades rapides i amb prou bon terreny.

La pujada al costat de l'embassament es molt xula i desprès del kilòmetre vertical també hi ha un tram molt bonic de cresteig amb una pujada curteta i gir cara Alcora.

Al final va haver uns kilòmetres en el que la manca de marques va fer que hi haguera dubtes en els corredors, en especial, en els nostres. Alberto es va equivocar 3 vegades en l'últim kilòmetre i mig. Una volta el gran Cesar Batet el va rescatar i l'altra dos companys....a la fi, va arribar al poble, saltant un mur. Els hòmens del poble li cridaven...per ahi no, per ahi no!!!! i es tiraven la ma la cap........que siiiiiii, que soc cabreta....


Diego, pilot de proves de C.M.GR33
Diego anava fent una molt bona cursa (cap recordar, millor dit, cap recordar-li que anava a provar). Anava quint, i quan estava agafant al quart classificat, ja en els últims 2 kilòmetres, quan ja havia fet la última pujada, va decidir pegar-se una volteta més que li tornava a ficar al peu, novament, de la última pujada. Ha d'estar content, ja que segurament, com en meta li va dir Raul Inglés, a la fi quart classificat, l'haguera agafat segur ja que el final era en baixada, un terreny molt favorable per a Diego. Encara que poc importa el contratemps, ja que els objectius eren altres i es pot donar PER SATISFET dels resultats.


David, el crack, va lluitar aconseguint el 3er lloc.

David, anava amb la motivació de ser el darrer guanyador de la prova, tenia moltes ganes de fer-ho be i demostrar lo bon corredor que es. Un circuit que coneixia i li anava be. Encara que desprès de veure el nivell dels participants, va entendre que seria difícil intentar ficar el cap en les primeres posicions. Però David va bregar de valent, va eixir sense pensar en els que portava per davant i a la fi, va fer un molt bon temps que li donaria la tercera posició de la cursa i vist els dos primers classificats, Youssef Benazzouz i Fernando Ruiz, una posició que té molt de merit.



No hay comentarios:

Publicar un comentario