C.M. GR-33

C.M. GR-33

martes, 17 de julio de 2012

I PUJADA SANTA LLÚCIA - ALCOSSEBRE

Sense estar inscrita, el diumenge 15 de juliol, la nostra amiga Silvia, a última hora, va decidir participar en aquesta primera cursa organitzada pels Amics de les Curses Populars Alcalà - Alcossebre.
Després de passar tot el dia del dissabte de boda, canviant les sabatilles esportives per caminar amb uns tacons de més de 8 cm als que no està acostumada, va decidir que l'entrenament de muntanya que li tocava realitzar el diumenge, el faria per la Serra d'Irta, apuntant-se in situ a la I Pujada a Santa Llúcia.
Així, sense quasi haver dormit més de 4 hores, la nostra corredora va formar part dels quasi 300 participants que van prendre l'eixida en aquesta nova cursa que recorria una distància de 17 kilòmetres.


La carrera de Silvia,

"Dissabte a migdia tenia la boda del meu cosí, així que no vaig planificar fer la cursa del diumenge, fins que no passara el dia i sapiera com acabaria de cansada. Sobre tot no sabia com tindria els peus després d'estar tot el dia sobre uns tacons als quals mai podré acostumar-me (lo bé que se va en sabatilles!!!!!).
A les 23:00 de la nit del dissabte, vaig decidir participar de la cursa i així fer l'entrenament del diumenge de muntanya. Sense haver dormit moltes hores, a les 7:30 hores del matí ja estava en la línia d'eixida per participar en aquesta cursa.
Amb un poc de retard, es dona l'eixida en direcció a la primera pujada, a l'ermita de Santa Llúcia. Anava un poc tocada de l'isquio, així que havia de vore com responia pujant, encara que sabia que els problemes em sorgirien a l'hora de baixar.
Eixim a un ritme prou ràpid i només entrar a la senda que dirigeix a l'ermita, vaig junt a Marta Pons, que no se separa de mi en tota la pujada. Moments abans de coronar l'ermita, divise un arc de meta volant, i com no m'havia mirat el reglament no sabia que hi havia un premi especial. Canvie un poc el ritme per travessar l'arc de meta per davant de Marta. Després, en meta, m'enteraria que no hi havia meta volant per a xiques, ja que el premi era només per al primer o primera de tota la cursa que travessara l'arc del premi especial. I evidentment, mai podria ser una xica!!
Pufffff!!! Quin mal de cames!!! Però ja estava, ja havia aplegat dalt. Ahí comença la primera baixada per una senda molt bonica que anava fent zig zag. En eixe moment vaig poder separar-me uns metres de Marta i marcar distància que m'ajudaria per a mantindre la posició en la resta de la cursa.

Inici de la segona pujada

Abans d'iniciar la segona pujada, vam recòrrer molt de tram de pista i asfalt que se me va fer prou pesada. La senda que recorria la segona pujada era molt bonica, i posant la reductora, la vaig poder fer tota trotant. Una vegada dalt, quedaven 6 km tots de baixada per pista i més pista, quasi una autopista. I ahí és on vaig tindre que augmentar encara més si podia el ritme, perquè sabia que Marta només xafara la pista, era on me podria retallar.
Se me va fer molt llarga la baixada, i ja quasi quan estava baix, deixe de vore cintes... m'havia perdut. Seguisc per on crec que és el camí i no veig cap cinta més. Així que decidisc tornar enrerre per si trobe algun corredor. Arriben un grup de 3 o 4 corredors que els ha passat el mateix que a mi. M'unisc a ells i decidim baixar per on anàvem, sense vore cintes, però fem cap a una rotonda on un agent de la guàrdia civil ens indica per on hem d'anar.
Arribant a meta, veig a mon pare, preparat per a entrar corrent en mi. En la cursa del Bartolo, ja es va quedar amb les ganes. Així que l'agafe de la mà i fem els últims 20 metres junts, i em quede amb la satisfacció de la cara de felicitat de mon pare, i això no es paga amb cap trofeu!!!

Silvia amb son pare, entrant a meta!

 Temps: 1h 30 min 54 segons
1a classificada absoluta
29a classificada general

Van completar el podium Marta Pons (2a classificada) i Marta Noelia Lluch (3a classificada).
En categoria masculina el podium va estar format per Jose Angel Ebrí (1r), Javier Lozano (2n) i Sergio Sánchez (3r).


Primers classificats femení i masculí (Silvia Sos i Jose Ángel Ebrí)
Si en alguna cosa es pot millorar aquesta nova cursa de cara a futures edicions, tal vegada siga el detall de la meta volant. Per tal de motivar i incentivar a les fèmines en aquestes curses, caldria separar el premi de la meta volant, ja que si es dona al primer o primera atleta que aconsegueix arribar a un punt determinat, les diferències físiques que ens caracteritzen als xics i a les xiques, fa humanament impossible que siga una xica la que lluite o opte per aconseguir aquest triomf. No és la primera carrera que passa ni l'última, ben segur, però servisca aquest incís per reflexionar sobre el tema!!

RESSENYA, FOTOS I CLASSIFICACIÓ (PERIÒDIC ONLINE EL SET)


No hay comentarios:

Publicar un comentario