Tot va començar ací. Finestrat, campionat D'Europa de KV. Jo anava a vore al meu amic Ramon Recatala, aquell any, component de la selecció nacional absoluta i a la fi, 3er classificat de la combinada....jas coca.
 |
Aquest es el moment que li dic...."Marco, tu sabere que Kilian no ira al Giir'12, pero tengo una mala noticia para darte bambino. Iremos Diego Marin, Javi Robres, David Prades y yo...cagate lorito".
Ara m'ha cridat, m'ha dit que no potser...que no anirà....molta pressió. Jo li he dit..."lo entiendo Marco...pero me jodes, la idea era salir detrás de ti..."
Fora bromes, ens anem a Itàlia, al Giir di Mont . Segons diuen, es la Zegama italiana, en quant a animació o implicacio de la gent dels voltants amb la carrera, i a la vegada, en quan a la vistositat del recorregut.
Ara m'ha cridat, m'ha dit que no potser...que no anirà....molta pressió. Jo li he dit..."lo entiendo Marco...pero me jodes, la idea era salir detrás de ti..."
Fora bromes, ens anem a Itàlia, al Giir di Mont . Segons diuen, es la Zegama italiana, en quant a animació o implicacio de la gent dels voltants amb la carrera, i a la vegada, en quan a la vistositat del recorregut.
La prova es a Premana, un poblet en els pre-Alps italians, situat en la regió de la Valsassina. Giir di Mont té un significat en el dialecte de la zona que es "alrededor de los pastos". Son 32 kilòmetres per a un total de 4.800 de desnivell acumulat (2.400+), per senders de muntanya. El sostre està situat a uns 2.063 en el kilòmetre 14,5.
Aquest any, el Giir di Mont es prova puntuable per a les World Series, i també està inclosa en el circuit de La Sportiva Gore-Tex Mountain Running Cup.
En quan ha participació, que dir... allí ens trobarem a els nostres cracks Luis Alberto, Miguel Caballero, David Prades, Jabier Olabarria, Jokin Lizeaga, Javi Robres, Tofol Castenyer, David Lopez, Diego Marin, Marc Pinsach, Ivan Ortiz, Xavier Espina, Just Sociats, Jessed.........pufffffffff.......
Doncs ara fiquem els extrangers, Ionut Zinca, Tom Owens, Michel Rabat, Robert Krupicka Mihail Manleev, Emmanuela Brizio, Emilie Forsberg.
No se si serà millor correr o sentar-te a vore a tots estos cracks. Per a fer-nos una idea del tema, els últims anys ha guanyat un tal Kilian Jornet, amb un temps de 3h...o siga, si sumem-restem i dividim per dos, ens adonarem de que podem trobar-nos i el temps que farem.
La tàctica meva està clara, eixir darrere de tota esta gent i en els últims kilòmetres intentar avançar-los. Sino puc, no passa res.
Demà partim de València via Bergamo (ací no es perdrem), i si arribem, farem cap a Premana, exactament estem en uns apartaments a la muntanya...
La primera anécdota del viatge. Tots creiem que Diego ens salvaria el cul, amb el seu italià (ens va enviar una conversa amb la xica de l'apartament...amb accents, histories, pa flipar a lo Rodolfo Valentino) i ens diu ahir...jo???? Aixo tot els el Google traductor....valgame dios!!! Total, repassem a vore qui pot ser el portaveu , el guia espiritual....
Javi: A mi no me mireis, yo soy de Teruel. No se ni hablar en castellano.(literal)
Alberto: Jo no se ni parlar.
David; Roig tomata, es riu. A mi no me mireu tampoc!!
Ens riem tots....no tenim ni idea ni Italià, ni angles ni res de res.
Intentarem passar-ho bé, per tots vosaltres.
Penso che un sogno così
non ritorni mai più
non ritorni mai più
Mi dipingevo le mani e la faccia di blu
Poi d'improvviso venivo dal vento rapito
E incominciavo a volare nel cielo infinito
Volare, oh, oh!
Cantare, oh, oh, oh, oh!
Cantare, oh, oh, oh, oh!
No hay comentarios:
Publicar un comentario